Descobreixen al municipi de Sineu les primeres restes d'una mesquita àrab

«Es coneixen noms de mesquites, fins i tot a la Seu, però no restes». Aramburu afirma que, després d'un temps investigant, ha estat la mesquita de Sanitja, a Menorca, que li ha permès arribar a la conclusió que les restes de Sineu pertanyen a una altra «que potser s'havia construït damunt una basílica». Aramburu explica que la mesquita és a l'altra banda d'una tanca, al costat d'un jaciment romà. «De tot d'una, em pensava que era una basílica paleocristiana perquè, a més, a 500 metres hi ha restes d'un assentament romà tardà i les altres basíliques paleocristianes de Mallorca sempre estan a prop de grans nuclis habitats per romans».

«Va ser en veure el paral·lelisme amb la de Menorca, d'una sola nau rectangular, orientada a la Meca, al sud-est, amb les restes del mihrab, la capella que marcava aquesta orientació, quan me'n vaig convèncer, encara que també hi ha restes ceràmiques àrabs, poques i petites, una de les quals decorada, una característica de les mesquites, perquè no eren llocs per viure. Fins i tot en les publicacions que conec sobre les del món rural d'Andalusia es parla poc de ceràmica. L'orientació ha estat un fet determinant».

Aramburu també va descobrir una pedra amb forma de cor i un gravat, «que podria ser una làpida funerària», diu. «Desconec si el gravat és coetani o posterior a l'estela. Que no tengui una inscripció amb lletres demostra que pot procedir d'un cementeri rural rústic». «En realitat, quan vaig trobar aquesta mesquita caminava cercant ràpites, «meitat casernes, meitat monestirs, llocs de frontera».