El dramatisme marcà un viacrucis amb poca assistència de públic

Amb una puntualitat de luxe, a les dotze del migdia, Palma vivia el seu habitual viacrucis, en el qual es va notar, sobretot, l'escassa participació ciutadana en comparació amb anys anteriors. Dues novetats per aquesta cita: un nou escenari i un nou Crist. A causa de les obres de remodelació que s'estan realitzant a la Seu, aquesta obra no es va poder representar al seu lloc habitual, sinó que va ser desplaçada fins a la plaça de sa Faixina. La gran separació entre els diferents escenaris va provocar, d'una banda, el difícil seguiment de l'obra, i d'altra, el lliure accés dels vianants, fet que dificultava la visió al públic.

Moisés Requena va ser la nova cara de Crist. Malgrat no comptar amb experiència prèvia com actor, aquest professor de gimnàstica i cantant del cor del Teatre Principal va estar a l'altura de les circumstàncies. Sense existir ni una sola paraula, aquest jove va aconseguir la màxima expressivitat tant corporal com facial. Una aptitud professional que també van lluir els seus companys de repartiment, fidels a aquesta representació.

Sota la direcció de Bernat Pujol, els actors es van posar a la pell dels protagonistes de l'agonia dels últims dies de la vida de Jesucrist i van representar amb gran dosi de dramatisme les catorze estacions del viacrucis. A més de la càrrega emocional de la interpretació dels actors, és necessari destacar la música seleccionada per a l'ocasió, amenitzada per la camaleònica veu de Dounia Hedreville. Gràcies a l'encertat híbrid, a més d'un li va ser difícil reprimir alguna llàgrima.