Les illes Chafarinas (1848)

Miquel Ferrà i Martorell06/05/02 0:00

Són ocupades les illes Chafarinas, a la costa nord-africana, pel general Francisco Serrano y Domínguez, duc de la Torre, (1810" 1885), un petit arxipèlag situat a quaranta"sis quilòmetres a l'est de Melilla, al davant del cap de l'Aigua, prop de la frontera algeriana i a quatre quilòmetres de la costa marroquina. L'illa major es diu d'Isabel II i les seves dimensions són de 500 per 400 metres, i té una elevació màxima de quaranta sobre el nivell de la mar. És la que es troba habitada. Les altres dues, la del Congrés i la del Rei, romanen quasi desertes. L'illa d'Isabel II és habitada per cent trenta homes i algunes dones, essent"ne la guarnició una companyia de regulars. Hi ha també un sergent de Marina, alguns mariners, un forner, un radiotelegrafista, un farer i algun funcionari. A l'illa del Rei, i per torns, hi ha una guàrdia de tres soldats i en la del Congrés, de dos. És en aquesta illeta on hi ha el cementiri. A l'illa d'Isabel II hi ha una guarda de xots per tota ramaderia i en el seu port hi recalen alguns pescadors. Hi ha un petit vaixell correu que cada quinze dies les visita per dur"hi queviures i combustible. Un altre problema és el de l'aigua potable, que ha de resoldre un vaixell cisterna de la Marina en viatges bimensuals. Explica un cronista que «el vent, la pluja i la sal mosseguen les façanes de les antigues edificacions d'entre les quals es destaca l'església i un conjunt de cases del segle XIX. En una d'aquestes cases hi ha la que serví d'habitatge i presó al catedràtic Jiménez de Asúa (1889"1970), jurista i polític, professor de Dret Penal a la universitat de Madrid (1918).

Durant la Dictadura de Primo de Rivera, el 1926, era desterrat a les Chafarinas, puix que era membre del partit socialista. Un cop alliberat, amb l'adveniment de la Segona República, fou diputat a Corts i presidí la comissió parlamentària encarregada de redactar la Constitució republicana de 1931. Va escriure obres de política i jurisprudència i unes cartes sobre els dies del seu desterro. La Chafarina major compta amb un camp de tennis i un heliport. Poca cosa més. El destí del petit arxipèlag es troba lligat a la permanència del Govern espanyol en les places de sobirania de Ceuta i Melilla, com també del penyal de Vélez de la Gomera, ocupat per forces espanyoles el 23 de juliol del 1509, i el penyal d'Alhucemas, ocupat el 1673, autèntics castells sobre la costa marroquinesa. El de Vélez de la Gomera fou durament canonejat i atacat pels moros del Rif el 1921, essent enfonsat en el decurs d'aquelles accions, el vaixell correu Juan de Juanes.

El topònim Chafarinas significa «dels pirates», ja que durant molt temps fou refugi dels corsaris nord-africans, com també ho eren els penyals esmentats. En el penyal d'Alhucemas, que compta amb dos illots, el de Terra i el de Fora de Mar, hi ha la cova del Cascavell, que segons la llegenda és l'indret on els pirates guardaven els seus tresors.

Miquel Ferrà i Martorell