Cinema i música clàssica es mesclen a la clausura dels concerts didàctics

La Simfònica es va vestir de carrer per oferir al públic les seves millors gales. El renou inicial provocat pels instruments afinant-se i pels rumors inquiets dels més joves es va calmar quan va aparèixer el director, Carles Ponseti. Les notes de la pel·lícula La Guerra de las Galàxies va fer que els espectadors oferissin els seus primers somriures i aplaudiments. L'entrada no podia ser més significativa del que s'oferiria. «Esperava que el concert fos més avorrit, però ha estat diferent, molt divertit», explicava Cati Llinàs. «Gairebé totes les cançons eren conegudes», va dir Rafel Montserrat.

La família dels instruments de vent, la de les cordes, la de vent i metall i la de la percussió varen perdre els seus secrets. «Ens han ensenyat el nom i com sonaven», va assegurar Maria Neus Prats. D'aquesta manera, el clarinet és «afectuós» i el clarinet bass, «el seu germà gran amb un so més profund, segons Ponseti». Cada un dels integrants de la Simfònica mostrava el seu poder mitjançant una petita melodia. La trompa es va convertir en l'instrument més aplaudit, al costat de la bateria, amb la seva interpretació de la cançó A tu lado d'«Operación Triunfo».

El director es va encarregar d'explicar com funcionen els aplaudiments. «Enmig de dos moviments no s'aplaudeix» o «si xiulau significa que no us agrada el que feim» varen ser alguns dels comentaris fets. Durant l'actuació del matí, Ponseti va cercar futurs directors i va cedir la batuta a tres joves mestres que, per un moment, varen tenir el control de la Simfònica. El resultat de l'experiència, que «no tot és música de discoteca», va afirmar Prats. La conclusió, que «haurien de fer més concerts didàctics», va explicar Mònica Garcia. «M'ha enriquit, la gent hauria d'apreciar-ho més», va dir Montserrat.