La instantània

Sicòmor de Matariya

El sicòmor de la Sagrada Família a Matariya (El Caire).

16/02/02 0:00

Un poema faraònic diu que «El sicòmor que has sembrat amb les teves mans ha crescut i ha començat a dir paraules dolces com gotes de mel». A l'antic Egipte, el sicòmor era un arbre molt preuat. Dins el camp de la medicina se li coneixien nombroses utilitats. La saba, per exemple, era emprada per curar cremades i mals a la pell. Amb el fruit, semblant al de la figuera i que s'utilitzava com anestèsic local, se'n feien laxants i remeis contra els cucs. Al Llibre dels Morts hi ha una pregària dirigida a la deessa de l'arbre perquè proporcioni aigua i aire als morts. Se sembraven prop de les tombes, i qui enterraven dins taüts de fusta d'aquest arbre era com si tornàs simbòlicament a la matriu de la mare i de l'arbre. La fusta, lleugera i impermeable a l'aigua, servia per les construccions de tombes i per fer mobles i eines del camp.

En temps faraònics a Heliòpolis hi havia el sicòmor del nord. D'aquesta ciutat només en queda un gran i esvelt obelisc que, juntament amb unes poques restes arqueològiques més, actualment està encerclat dins un populós barri d'El Caire. Molt prop, a Matariya, hi conserven la soca d'un sicòmor que, segons la tradició, és un dels llocs on descansà la Sagrada Família durant la seva fugida a Egipte. És quasi segur que aquest arbre, almenys el lloc de la tradició, coincideix amb el de l'antiga Ciutat del Sol. Ara és com un jardí tancat per altes parets. I net i portat amb esment, el seu interior. Al costat hi ha una església. Segurament la majoria de les persones que hi van deuen ser coptes, els antics cristians egipcis que, es diu, descendeixen dels faraons.

L'arbre, una vella soca retorçuda, està mort. Uns escrits que es mig veuen sobre la fusta poden ser obra dels soldats de Napoleó. Perquè no s'extingeixi la tradició i la màgia, un sicòmor jove puja ben esponerós enmig del vell tronc ressec.