Neix Julius Arthur Nieuwland (1878)

Miquel Ferrà i Martorell14/02/02 0:00

Neix a Hansbeke, prop de Gant, Bèlgica, Julius Arthur Nieuwland, que serà amb el temps un gran savi de la química. La seva família emigrà als Estats Units quan ell tenia només tres anys, i s'establí a South Bend, Illinois. Després de fer els primers estudis i els secundaris a una escola parroquial, anà a la Universitat de Notre Dame, la més famosa d'entre les universitats catòliques americanes. Allà estudià per ser sacerdot, una vocació que compaginava amb la química i la botànica. Així, i sent molt bon estudiant, era ordenat de capellà el 1903 i doctorat de química i botànica el 1904. El seu tret científic més important consisteix en un apropament a la química a través de la botànica. Fou professor de botànica a la mateixa universitat de Notre Dame des de 1904 a 1918, i professor de química en aquelles aules des del 1918 fins el 1936, any de la seva mort, esdevinguda a Washington. La seva tesi doctoral fou sobre les reaccions de l'acetilè, hidrocarbur gasós que crema amb una flama molt brillant, CHCH, i un dels productes que obtingué, en el decurs de les seves investigacions per a la tesi doctoral, fou el clorodivinilcloroarsina, un compost que va descriure detalladament però amb el qual no volgué treballar, puix que era molt verinós. Aquella descoberta tingué un trist epíleg.

Una dècada després, els químics militars anomenaren aquell producte «lewisita» i demostraren que era un gas molt més verinós que qualsevol dels que feien servir entre 1914 i 1918 els exèrcits de la Primera Guerra Mundial. Ja estaven disposats a posar-lo en pràctica i n'havien preparat un important «estock», quan fou en qüestió de dies signat l'armistici. Tot aquell gas fou aleshores destruït a la mar, un pecat imperdonable de rebot. Però tornem al 1906, quan Nieuwland, sempre seguint amb els seus experiments, detectava un estrany olor en l'acetilè i n'investigava la natura. Però ja seria el 1920 quan n'identificava els composts responsables i descobria que tal gas, la qual molècula conté dos àtoms de carboni, es pot combinar amb si mateix per formar una molècula de quatre àtoms de carboni i una molècula de sis àtoms del mateix element. Llavors, aquestes molècules majors poden seguir sumant dos àtoms de carboni, és a dir, polimeritzant-se, per formar una molècula gegant que té algunes de les propietats del cautxú.

El savi morí poques setmanes abans que esclatàs la Guerra Civil espanyola, que fou un camp d'experimentació i d'ensinistrament per a la Segona Guerra Mundial. Els experiments per aconseguir una mena de cautxú a partir dels descobriments de Nieuwland seguiren i així, quan el Japó tallà el proveïment de cautxú natural durant els mesos que seguiren al bombardejament de Pearl Harbor, es pogueren fabricar cautxús sintètics, és a dir, el desenvolupament del neoprèn.