El pintor Eduard Vich mostra el miracle de la naturalesa en ebullició

L'artista presenta les seves darreres obres a la galeria Maneu

Laura MoyàPalma14/02/02 0:00

La naturalesa en estat pur, amb els seus canvis de llum i amb els seus capricis en forma de raigs de sol, vent o niguls plens de pluja. Eduard Vich agafa l'instant i el plasma als seus quadres. Joan Oliver «Maneu» Galeria d'Art inaugura avui vespre, a partir de les 20.00 hores, les darreres obres de l'artista. La majoria dels quadres han nascut in situ, al carrer davant del paisatge. «Allò natural reforça l'esperit de les coses, com més te n'allunyes més perd», comentava l'artista. Els quadres recreen paisatges, dones nues i retrats. «La mostra ofereix un recorregut per la meva obra d'una manera compensada».

Dues illes, Formentera i Mallorca, unides per un esclat de color basat en el canvi de les circumstàncies que envoltaven el paisatge. «Descobrir Formentera em va obrir moltes portes», uns canvis que es plasmen a ls teles. «Té un aire africà». «Mai no saps com acabarà un quadre, perquè no pots dominar els elements atmosfèrics», diu. Si fos al revés, significaria perdre «l'interès» per allò que s'està creant. «El miracle està sempre en ebullició perquè l'instant canvia i, per tant, la llum, segons l'artista. «S'ha de jugar amb el temps».

Els moixos tornen a ser presents en l'exposició. «Són animals que hi són però, alhora, no hi són». La raó, «que no fan renou i surten en el moment menys pensat». Inserint-se en un quadre, es converteixen en «els ulls visibles del paisatge, sempre presents i amagats». Quan s'endinsen en les peces protagonitzades per dones, els felins es converteixen en «acompanyants». «Res no és mai en un mateix lloc, les coses circulen, no romanen estàtiques», declarava el pintor. Eduard Vich va néixer a Barcelona el 1952 i té un ampli currículum amb moltes exposicions.