L'advocat de Marina Castaño parla de l'herència de l'escriptor

«La voluntat del testador, Cela, és inequívoca, i qui no estigui d'acord pot reclamar on vulgui», va dir Trías, que per un altre costat va voler posar de manifest el que considera dues «actituds «molt diferents a l'hora de conservar el que, a Cela per un costat, i a la seva exdona i fill per un altre va correspondre en la separació de béns feta després del divorci l'any 1991. Del gestionat per Cela i Castaño, «tot, absolutament tot», ha anat a parar a la Fundació Camilo José Cela, que és una fundació pública que pot visitar tot el món». Segons Trías, no ha ocorregut el mateix amb tot el que va correspondre a Rosario Conde i va manejar el seu fill: «Ni se sap on està. Tot està venut».

En el rebut en aquella separació hi havia «quadres, escultures, immobles, manuscrits, hi havia Tàpies, un Picasso... hi havia de tot. Cela deia sempre de tot això que tenia 'un valor incalculable'», afegeix Trías. «Crec que algú està encarregant-se de posar la bena abans de la ferida o, com es diu, també la carreta davant dels bous, declara l'advocat, que no té dubtes que el Miró que Cela Conde va rebre del seu pare, «no un simple regal, sinó una donació feta en escriptura pública», és perfectament computable dins de l'herència que per llei li correspon.

Trías, que afirma que «ningú posa en qüestió la propietat del quadre», va admetre que el 1995 «hi va haver un plet per intentar revocar la donació» i que l'escriptor, després que hi hagués sentencia contrària a ell, es va retirar en apel·lació i el tema va acabar allà, però insisteix que, en qualsevol cas, «això no hi té res a veure». L'advocat que representa Cela Conde, Miquel Capellà, digué que si Trías no té res a negociar «això ens condueix a la via judicial», però «farem amb tot un esforç perquè aquest sigui el darrer recurs».