Mallorca ja viu les festes de Carnaval

Fins passat demà tots els pobles de Mallorca celebraran l'antiga tradició de la festa del carnestoltes

El Dijous Llardeu treu les disdresses al carrer. | J.M.

dBalearsPalma08/02/02 0:00

Les disfresses ja són al carrer. Fins aquest diumenge l'expressió Que voleu fresses serà una de les més repetides en tots els pobles de Mallorca que sense excepció celebren aquesta tradició que es remunta segles enrere i persisteix amb fermesa en la seva voluntat de mantenir viu el protagonisme. Són dies de festa grossa que començaren ahir, dijous llarder, i en els que gairebé tot està permès i només les modes del moment imposen canvis. Disfresses extravagants o grotesques que sobresurten del comú, homes que tornen dones, usurpacions d'identitats alienes i reivindicacions crítiques i àcides del que es considera que s'ha fet malalment s'han entès com algunes de les principals fórmules per viure el gruix de la festa.

A les Balears, en carnaval es parla de «Darrers dies» fent referència als darrers dies del període en què es pot menjar lliurement allò que es desitja, últims dies previs al temps quaresmal de privacions i abstinències. També rep el nom de Carnestoltes, un terme arribat de Catalunya, que fa al·lusió a un personatge que encarnava el sentit d'aquests dies. Però abans, personatges típics del temps de carnaval n'hi havia un a cada comarca. A Algaida, en paral·lelisme amb la denominació d'aquest personatge català es manté la festa d'en Cames Tortes, que sortí ahir vespre com cada dijous llarder. Cames Tortes és un home de «bulto» que el sentenciaven a mort.

A Palma, a començament de segle XX hi havia un personatge característic anomenat en Caritas, un pedacer que no faltava mai i que sempre es convertia en objecte de burles. Una de les disfresses més comunes de principis de segle era anar de bubota, embolicar-se dins un llençol o cobrellit. Foren els anys vint quan començaren les comparses i disfresses especials. Per totes les cases s'anava a treure el bagul de la sala i s'hi trobaven robes que servien per dissimular la pròpia identitat, faldes llargues fins als peus, capells o mocadors. Si tornam segles enrere es pot veure que les disfresses eren la resta de cerimònies venatòries, pesqueres... es disfressaven de qualsevol cosa relacionada amb la mar i el camp o els animals. Avui, les possiblitats de disfressar-se són infinites.