El Consell rescata en una subhasta l'arxiu literari de Picó i Campamar

El lot que havia sortit a subhasta està integrat per 21 lligalls que contenen, principalment, originals d'obres de teatre, la majoria inèdites (10 lligalls). Altres originals que completen aquest arxiu són els de poesia (dos lligalls); discursos sobre personalitats contemporànies, com Antoni Maria Alcover, Francesc Ubach i Viñeta, Antoni Aulèstia i Pijoan, etc. (dos lligalls); prosa i notes diverses (dos lligalls); altres que comprenen notes sobre lexicografia, lingüística i història, amb retalls de premsa amb notes crítiques que es refereixen a les obres publicades per Picó (dos lligalls); l'epistolari rebut per Picó (cartes de Ramon F. Bassegoda, família Güell; i un lligall amb notes extretes d'arxius per escriure una història de Pollença.

Picó i Campamar, de família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on residí sempre i on es dedicà a qüestions mercantils i industrials. Des del 1889 fou apoderat i home de confiança d'Eusebi Güell i Bacigalupi. Tingué una destacada actuació catalanista. Fou un dels fundadors de Jove Catalunya, que presidí el 1873 i de l'Acadèmia de la Llengua Catalana (1881). Col·laborà a «La Renaixença» i ja des del 1867 participà en els Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat en moltes d'ocasions. El 1885 en fou nomenat mestre en gai saber en fou president 1892. Del 1900 al 1902 presidí el centre excursionista de Catalunya i el 1902 l'Ateneu Barcelonès.

La seva especialitat com a poeta foren els romanços històrics, escrits primer en un llenguatge arcaic, però influïts aviat per les cançons populars narratives, i amb els quals aconseguí, dins dels motlles de l'època, una considerable qualitat. Estrenà (1892) el poema líric Garraf, musicat per Garcia i Robles. Fou, però, en conreu del teatre on obtingué més èxit amb obres com Cor de Roure i La filla del segador.