Neix Goldfinger, geni del mal (1959)

L'escriptor d'aquest nou estil de novel·la negra, Ian Fleming, havia nascut el 1908 i morí el 1964. Estudià a Eton i Sandhurst abans de translladar-se a Suïssa; llavors va freqüentar les universitats de Munich i Ginebra. Temps després es dedicà al periodisme i fou corresponsal de l'agència Reuter i de la Sunday Times de Londres. A més de desenvolupar aquestes tasques, col·laborà amb els serveis secrets britànics i va escriure, basant-se en aquestes experiències i la seva il·limitada fantasia, una dotzena d'aventures protagonitzades per James Bond, l'agent 007. Aquest autor va viure els darrers anys de la seva vida a Jamaica i sembla que havia perdut el seny. Però la seva creativitat a finals dels 50 marcà la dècada següent i renovà el gènere en el si de la cinematografia.

Ja amb aquest personatge apareixia la idea (Osama Bin Laden) del multimilionari terrorista que emergeix com una tercera potència mundial, al marge dels Estats Units i Rússia. «Hi ha homes rics que fan servir les seves riqueses com un garrot. Bond, entretingut dins la cambra de banys, es deia que Goldfinger n'era un. Sí.

Un d'aquests homes convençuts que poden aplanar el món amb els seus diners, decantant a garrotades de la seva nodrida cartera entrebancs i oposicions...».

Milions per comprar poder i més poder. No es tractava, en aquest cas, de les Torres Bessones ni del Pentàgon, però sí de la Casa de la Moneda de Washington, el Federal Reserve Bank de Nova York i Fort Knox de Kentucky, un triple cop que deixaria totalment arruïnat el país més poderós del món. Fins i tot, hi apareixen segrests d'avions...». L'enorme avió pega un salt i llavors enfonsà el nas en una muralla d'aigua. L'impacte del xoc havia trencat el llom de l'aparell. El grandíssim pes de les barres d'or del compartiment d'equipatges havia trencat l'aeronau pel mig, i Bond i aquella al·lota havien estat arrossegats cap a la freda maror que el rengle de llums pintava de vermell...».