Les faules de La Fontaine (1669)
Són publicades les famoses faules de Jean de La Fontaine (Château-Thierry, 1621-Hervart, 1695). Des de petit, aquest autor ja es va sentir en contacte amb la natura, ja que acompanyava en els seus viatges i excursions son pare, que era conservador de les aigües i dels boscs. Es va creure amb vocació religiosa i entrà a l'Oratori, però les arideses de l'escolàstica el feren sortir ben aviat del centre de novicis. Tornà al seu poble, Château-Thierry, i succeí son pare en la feina. Es casà amb la senyoreta Héricalt i en complir la quarantena, marxà a París, on va ser pensionat pel sotsintendent Fouquet. Després, Fouquet fou empresonat i ell hagué de cercar la protecció de la duquessa d'Orleans, que li donà un lloc de gentilhome. Això li va permetre de seguir escrivint i així publica les seves faules, en aquesta data el primer tom i el 1678 el segon. Explica un historiador de la literatura que «els personatges de La Fontaine són de vegades homes o coses personificades però, més sovint, animals... Evidentment, no cal anar a cercar dins les faules un manual de zoologia; però el que La Fontaine coneixia bé dels animals, perquè els havia observat de prop, és la forma del seu cos, el seu color i comportament, i sabé fer-nos veure tals detalls, posant-nos al davant dels ulls els trets més dominants de cada fesomia... La Fontaine ha sabut veure la natura i l'estima; el sentiment és sempre viu i fresc. Sens dubte, no té res de romàntic i no és cap efusió de la seva ànima dins l'ànima de les coses, però és directe i sincer...».
També a Illes Balears
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Tot a punt per a la Diada per la Llengua més reivindicativa: «No es pot agredir impunement la llengua, el territori i la memòria d’un poble»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.