Antoni Llull: «És admirable el poder d'engrescar la gent que tenia Alcover»

Del primer al darrer text analitzat hi van gairebé 50 anys, que és el temps que el mossèn manacorí emprà en la recerca filològica de la llengua catalana. Els diferents fragments de l'obra d'Alcover continguts en el Bruixat per la llengua, títol que fa referència a la fal·lera o embruix del manacorí pel català, són també «un exemple de la diversitat de registres lingüístics que dominava el mossèn», explicà LLull, «perquè Alcover fou, no només un gran estudiós, sinó també un home polèmic que usava un vocabulari molt directe, pagès, folklòric i popular per arribar a la gent, la qual cosa queda clara en els textos de L'Aurora analitzats». I perquè no es perdi aquesta vivacitat l'autor s'ha limitat a actualitzar-ne l'ortografia «de manera que queda com si Alcover m'ho estigués dictant i jo ho transcrivís sense cometre faltes», detallà.

Els elements més curiosos d'aquest recull són, segons l'autor, els fragments del dietari que escriví durant els seus viatges als pobles de parla catalana, que Alcover anomenava eixides filològiques i que, en el cas de Mallorca, li serviren també per confeccionar les seves Rondaies mallorquines. «En aquests escrits Alcover narra moltes anècdotes de les seves estades als pobles, com recollia de viva veu les expressions i quin ús en feia la gent a cada indret». Malgrat tot, Llull creu que el més admirable d'Alcover i que, en part, queda palès al llibre és «el poder d'engrescar la gent en una obra impossible com era la de recollir tot el lèxic de totes les comarques on es parlava català i recopilar també el referent a tots els escrits publicats en català des del segle XII».