La instantània

Si es penetra dins una cova marina, llavors la petita embarcació s'envola perquè l'aigua perd el color i es fa com aire invisible. Ran de la línia de l'aigua hi apareixen formacions d'animalons marins que fan clapes de vermell encès. Gotes d'aigua cauen des del sòtil de la cova, ocells espantats surten de l'indret que suposaven tranquil... Silenci. De sobte, per un forat a les roques que queda per sota del nivell de l'aigua, hi entra la claror de l'exterior i tenyeix l'aigua amb pinzellades de blau lluminós, fosforescent. És la petita meravella de la cova Blava de Wied iz-Zurrieq. De tornada, el pescador al timó i silenci. Millor callar, si tanmateix no s'hi podia afegir res millor.

No massa lluny, el temple de Hagar Qim "2700 anys ac" està sobre una esplanada rocosa que, amb tot el sol que hi cau, les pedres desapareixerien de la vista, si no fos que la seva blancor contrasta amb el blau de la mar que es veu allà lluny, tancant l'horitzó. És millor anar-hi de nit, amb tots els estels que hi pengen i l'energia positiva que irradia. De dia fa bon estar a l'ombra de l'enramada del restaurant on, entre terra i mar, és possible assaborir la lliçó sobre la realitat del país. Els vins fruitosos i la llampuga, la taula i el paisatge, la tardor i la gent. Per què no fruir aquest horitzó maltès?