La flaire andalusí embriaga el Gran Hotel

La fundació la Caixa inaugura demà una exposició dedicada a acostar de forma intuïtiva i sensorial al visitant tota aquesta herència. Sota el títol de Les aromes d'al-Andalus ofereix un recorregut pel bigarrat món de les seves olors. En un recorregut imaginari a través de la recreació dels enclavaments més importants d'una ciutat andalusina, el visitant se sentirà envaït per olors, perfums i essències que retraten la que fou en el seu temps la societat més avançada d'Europa. Les aromes d'al-Andalus mostra paral·lelament a tot aquest món sensitiu, les claus de la dimensió econòmica i social del comerç que unia els ports andalusins amb l'Extrem Orient.

La visita al món d'al-Andalus s'inicia per la reproducció d'una soc amb les seves paradetes de fruites i verdures, moltes de les quals, val a dir, foren introduïdes a Espanya pels àrabs. Espècies i perfums i artesanies... també tenen el seu recó destacat. El recorregut està explicat a través de planells amb informació diversa sobre les espècies, cultivades o importades, i per dotzenes de recipents que contenen essències de diferents condiments culinaris i que poden ensumar-se. El fonoll, l'anís, el safrà, la canyella, el cardamom o la menta són algunes mostres. La visita continua per la mesquita, que al migdia es convertia en el punt de reunió social, jurídica i religiosa. Per dignificar el recinte durant pregàries i festes com el ramadà, en aquesta es cremaven productes aromàtics com la mirra o fustes perfumades com el sàndal.

L'horabaixa, la casa es convertia en el lloc de convivència familiar. En aquesta la cuina ocupava un espai molt exigu que donava al pati i on les menjades, que es perllongaven tres i quatre hores, permetien aspirar olors quotidianes i populars com la del safrà, la menta o el llorer de les ensalades, escabetxos, sopes i pastissos. La darrera estànça reprodueix un pati morisc a darrera hora de la tarda. L'espai, presidit per un taronger que desprèn una forta olor, reprodueix sons com el del discórrer de l'aigua o els cants dels grins.