Els nins saharauis comencen les vacances

Vuitanta infants procedents dels campaments de Tindouf estiuejaran dos mesos a les Balears

Joana NicolauPalma14/07/01 0:00

Després de tres dies de retard per problemes amb els visats, arribaren a Palma els vuitanta nins saharauis d'entre vuit i tretze anys per gaudir, durant dos mesos, de l'estiu balear. Ahir, la il·lusió per conèixer un món nou els desbordà i, entre crits i rialles de satisfacció, esvaïren el cansament de dos dies de viatge. A les set del dematí i després de passar quatre hores a l'aeroport en unes dependències habilitades especialment per a ells, acudiren al poliesportiu de la UIB. Allà se'ls serví un berenar, es banyaren i alguns dormiren alguns minuts fins que un grup de 95 nins mallorquins se'ls afegí per començar una jornada de jocs. Tots plegats pintaren diversos murals amb la pau com a tema, jugaren a bàsquet, etc.

L'horabaixa, les respectives famílies que els acolliran durant la seva estada es feren càrrec d'ells i els portaren als seus nous domicilis, distribuïts entre Palma i diferents poblacions com ara Calvià, Andratx, Binissalem, Alaró... Alguns, devers una vintena, repetien experiència i la retrobada amb les seves famílies d'adopció oferí magnífiques estampes de retrobament.

A partir d'avui s'obre per a ells una atapeïda agenda de dos mesos. Les diferents institucions els obriran les portes perquè les coneguin de prop, prendran part a escoletes d'estiu amb altres infants de les seves edats, realitzaran visites a parcs temàtics, viuran festes, faran excursions, coneixeran la plantilla de judadors del Reial Mallorca i un inacabable nombre d'inicitives que estan preparades per a ells. Avui està previst que acudeixin a una manifestació a Palma per la pau i a favor del referèndum al Sàhara.

Procedents dels campaments de refugiats d'Smara i Auserd, situats a les rodalies de la ciutat algerina de Tindouf, la major part d'ells no coneix una vida «normal». La consellera de Benestar Social, Fernanda Caro, afirmà que «tots saben que tenen un país, que tenen unes ciutats, però no les han conegut mai. L'única realitat que coneixen són els campaments i la situació precària en què viuen».