Robes de padrins que vestiren una època

Peces de tela i de cotó, per mudar i per fer feina, d'homes i dones, interiors i exteriors, totes elles podran ser contemplades en el seu context, la cuina, el dormitori o la sala d'estar. Perquè, a més de recollir vestimenta, els organitzadors, Antònia Rubio, Tomeu Oliver i Antònia Vicenç, han cercat immobiliari de l'època, canteranos, calaixeres, un llit, etc. La sala s'ha convertit en els diferents espais d'una casa calvianera del 1900.

A la cuina es troba la roba de feina; al dormitori, la d'interior; i a la sala, els vestits de mudar, ja que era el lloc on es feia més vida social. També s'han ideat dues sales més per col·locar-hi els vestits que no tenien un espai tan concret. «Allò que més vull destacar», deia Rubio, «és la participació de la gent del poble, que ha aportat la seva indumentària i mobles antics, i és curiós perquè la majoria tenien més coses de les que no es pensaven». El problema ha estat datar la roba: «Molts no es recordaven de si era de la mare, de la padrina o de la repadrina, i els llibres que hem consultat no eren prou concrets». Per això s'han assegurat i no han volgut passar-se en l'antigor; «segurament encara són més velles», recordava Antònia.

També els ha sorprès trobar més roba de dona que no pas d'home, «com si ells anassin sempre apedaçats i quan se'ls gastava el vestit, el llençaven. Elles potser en tenien més o tenien més cura, però tot això són teories meves i ben bé no en sabem el perquè». L'exposició forma part d'un projecte més gran que inclou un taller de costura, que es realitzà a principis d'any, i la publicació d'un llibre que reculli fotografies de vestits de tots els pobles dels voltants, com també la seva història. Els organitzadors esperen que arran de l'exposició la gent d'altres pobles s'animi i les mostres es repeteixin.