Baltasar Coll enllesteix el primer volum de l'obra de Gaudí a Mallorca

Coll, exceptuant tres anys en què una greu malaltia i intervencions quirúrgiques li han impedit treballar, en fa setze que es dedica a la recerca de tot tipus de documentació referent a Gaudí i Mallorca. El punt de partida d'aquest ambiciós treball fou un repte. «El 1985 vaig fer una conferència a l'Estudi General Lul·lià sobre la Presència i pervivència d'Antoni Gaudí a la Seu de Mallorca, i en acabar l'acte un estudiós se'm va acostar per explicar-me certs punts de vista oposats al meu. Jo tot d'una vaig començar a investigar per veure qui tenia raó i em vaig adonar de l'àmplia desconeixença que hi havia sobre allò que va fer l'arquitecte a l'Illa».

Segons el canonge, els grans biògrafs de Gaudí han passat per alt el seu llegat illenc. «Gairebé no hi ha res de publicat exceptuant dos petits llibres d'Emili Sagristà sobre Gaudí i la Seu, i un altre d'específic de la Seu de Palma». Ara, Coll aporta milers de fitxes en què s'avala tota la informació sobre els detalls més insignificants. La catedral de Palma centrarà gran part del volum, començant per La catedral restauranda, La restauració de la catedral i acabant per La catedral restaurada. S'hi afegiran les visites de Gaudí per la geografia mallorquina i els contactes que mantingué amb altres arquitectes i amb gent del seu temps.

Entre altres continguts que integraran el volum, Coll avançà que l'obra de Gaudí fou molt discutida. Segons el canonge, «arribà a Mallorca enmig d'una conjuntura en què tot allò que duia el nom de català era rebutjat. El poble fou sempre el seu principal opositor. El cinc d'abril del 1905 fins i tot es relata una conjura contra el bisbe Campins, perquè la gent no entenia l'obra gaudiniana. La conjura es resolgué amb l'amollada d'algun petard a les portes del palau Episcopal». El Capítol catedralici estava també dividit, però el bisbe Campins era el principal valedor de Gaudí i li donà totes les facilitats.