Una antologia sintetitza la poesia catalana jove de la darrera dècada

Ernest Farrés inclou quatre illencs entre les veus «més prometedores»

Carme CastellsPalma15/06/01 0:00

Ernest Farrés parla d'ells com a conjunt eclèctic. «Heterogeni, per ser precisos». Són els representants de la jove poesia en llengua catalana, veus incipients que comencen a consolidar-se en el mercat però que, «no constitueixen una generació poètica, perque no existeix voluntat de col·lectiu tancat». Reunits pel crític en una nova antologia que editarà Proa, els 21 autors tracen un mapa que s'estén per Catalunya, País Valencià i que té en les veus de Sebastià Alzamora, Pere Joan Martorell, Miquel Bezares i Antònia Arbona la representació de la poesia insular.

El volum, que sortirà al mercat a finals d'estiu, ha estat concebut en certa manera com a «continuació» de l'antologia Ser de segle, en la que David Castillo aplegà la generació d'escriptors nascuts fins al 1967 que havien produït poesia a la dècada dels 80. Així, Farrés s'ha centrat en escriptors nascuts després d'aquell any, la producció dels quals s'engegà a la dècada dels 90, la darrera del segle XX.

Els autors inclosos han passat un doble sedàs: el primer, tenir com a mínim dos poemaris publicats; el segon, la selecció de qualitat a través de la qual l'antòleg i crític ha escollit «els autors d'una obra prometedora amb vista al futur», explicà Farnés, conscient de «l'aposta personal» realitzada en una tria que condueix al cànon, «però a UN cànon, no El cànon».

El llibre, disposat per ordre alfabètic, dedica espai a la reproducció de 4/5 composicions de cadascun dels autors, l'obra dels quals és analitzada críticament per Farnés. De la lectura global se'n deriva la descripció detallada d'un col·lectiu que funciona «com a clar relleu generacional», entre els quals, sentencià Farnés, «es troben alguns poetes nous amb molt de futur». Positiu amb l'estat de salut de la poesia, emperò, l'antòleg no s'oblida d'alertar de la «necessitat d'obrir la poesia envers un públic més ample» i, més endavant, de «replantejar el gènere». Com? És l'eterna pregunta.