La instantània

Gran vetllada musical

Hussein El Beixari i Faruk M. Abayazid.

12/05/01 0:00

Per anar des de l'illa de Sehel fins a la part oriental "Garb Sehel", havíem creuat el riu, per sobre de la primera cascada, amb una embarcació de ferro que s'endinsava d'una manera escandalosa. Tot anava bé, quan un remolí d'aigua situà la proa allà on abans hi havia la popa. Amb el moviment, la part de babord s'amagà dins l'aigua. Fou un instant que ens tallà l'alè a tots, fins que el que duia els rems controlà la situació. Arribant a terra ferma, Yahia ens titllà d'agosarats. Ell havia vist la mala passada de l'aigua des de la terrassa de casa seva.

La terrassa de casa seva és un mirador sobre el Nil. Arena fina, baranes emblanquinades i catifes feien el lloc perfecte de reunió d'amics, música i fum que anava a començar. D'un taxi, vingut per la carretera que passa per la resclosa antiga, en baixaren la resta de convidats. Hussein El Beixari desenfundà el llaüt i la tèbia i acollidora nit s'omplí de cançons fetes de mel que la saviesa i cultura de la seva raça ha sabut perpetuar fins avui. Faruk M. Abayazid, germà de Mohammed Munir, acompanyava amb el pandero que percudia amb molt de compte per tal de no amagar la música de primera que creava el beixari que, amb els nubis, són la gent que, més o menys, campen per la zona. Bona gent, per si cal repetir-ho.

Entre cançó i cançó hi havia més fum que, envolant-se, tornava blavós i desapareixia. El to de la música no s'esvaïa mai. La música s'havia ensenyorit de la nit. No hi havia cap paraula massa alta i als voltants, sense vehicles ni televisions en marxa, hi regnava el silenci. Mirat des de la distància d'una trentena de dies, aquella nit reapareix com una de les rares meravelles que mai no s'obliden: per haver viscut bones hores a una terrassa amb el terra d'arena, després de tornar a néixer dins el Nil.