Trintignant presenta avui i demà «La valse des adieux» a l'Auditòrium

Una reflexió sobre una existència que en acabar de resumir-se es redueix a una sola afirmació: «He arruïnat la meva vida». L'actor, conegut per la seva interpretació en films com ara I Déu va crear la dona i Un home i una dona, entre una setantena de títols més, mai no conegué personalment Aragon, però té un coneixement profund de la seva obra. Afirmant obertament que «am més la poesia que el teatre perquè és la manera més concentrada de veure la vida», Trintignant es referí a Aragon com «el gran poeta del segle XX».

Ara, a través de La valse des adieux, les personalitats de l'un i de l'altra s'acosten força damunt l'escenari. Va ser l'actor mateix qui establí el paral·lelisme: «Tinc 70 anys, gairebé els mateixos amb els quals Aragon va escriure el text, he estat comunista i no som homosexual però puc entendre l'homosexualitat». Tres aspectes del recital que, conjuntament amb la música composta per a aquest espectacle i interpretada en directe, tenen un paper clau per aconseguir la fascinació del públic. «La música fa que la densitat del text sembli tendra. Fa que el text s'escolti amb emoció, com si sortís del cor», digué.

En el decurs de la presentació del muntatge, l'artista també féu la seva pròpia reflexió sobre el teatre: «El vertader treball d'un artista està en el teatre. Mai no tornaré a fer cinema. Som vell i estic fart d'esperes, jo ja no tinc temps i en el cinema sempre has d'esperar, tot són esperes i fatigues, el teatre és immediat, directe». Quant a la profunditat dels personatges amb què Trintignant s'enfronta habitualment en teatre, afirmà que «són molt més interessants i realistes que els grans herois. Ells m'han permès molts preivilegis, entre altres el de poder morir moltes més vegades que la resta de mortals».