El paleontòleg Emiliano Aguirre fou ahir a la UIB

«La situació mediambiental ha influït en l'evolució de l'home»

P.B./EFEPalma26/04/01 0:00

El doctor Emiliano Aguirre Enríquez, membre de la Reial Acadèmia de les Ciències i impulsor del projecte d'investigació paleontològica de la serra d'Atapuerca, pronuncià ahir una conferència a l'edifici Mateu Orfila del campus universitari, sota el títol Crisis ecològiques i evolució humana. Aquesta ponència s'emmarca dins el cicle «Ciència i Societat», que organitza la Facultat de Ciències de la Universitat de les Illes Balears. El premi Príncep d'Astúries del 1997 centrà la seva xerrada en les relacions, els paral·lelismes i les influències mútues existents entre l'evolució que ha experimentat l'ésser humà i els canvis i les crisis ecològiques que ha patit el nostre planeta.

Aguirre al·ludí la relació que sempre ha existit entre la situació del medi ambient i les variacions climàtiques i el desenvolupament dels avantpassats de l'home mitjançant els diferents canvis, com les mutacions cromosòmiques, els canvis cel·lulars o el desenvolupament del seu cervell. El doctor no creu en les hipòtesis que afirmen que l'agressivitat és una qualitat innata de l'ésser humà. Però reconegué que «pot existir una base orgànica en les persones dirigida a la convivència i a la comunicació amb els de la seva espècie i una gran atracció per allò que li és pròxim, per raons de família o de trets biològics», alhora que anuncià una «tendència innata» a la defensa dels recursos de la seva tribu.

Per estudiar en profunditat el problema de l'agressivitat en les persones, el paleontòleg es mostrà favorable a conèixer aquest extrem mitjançant el camp de la psicologia, o de la psiquiatria en els casos més greus, i insistí en el fet que l'origen podria situar-se en causes socials alienes a l'home i no ser una tendència innata. Aguirre, com a director del projecte d'investigació d'Atapuerca, es referí a la necessitat d'estudiar els jaciments no només en relació directa amb els humans, sinó també investigant i reunint les dades naturals que condueixin a un coneixement profund de la natura i del clima de cada etapa. «Els fòssils naturals resulten molt útils per saber coses sobre l'evolució humana, tant des d'un punt de vista fisiològic com tecnològic».