Demòstenes a Queronea (338 a.C.)

Demòstenes, el més il·lustre dels oradors d'Atenes (384-322 abans de Crist) fa una llarga campanya de propaganda, quinze anys de debats i discursos, contra Filip de Macedònia, que vol esclavitzar la seva pàtria amb un govern dictatorial, on el poble no hi tengui veu ni vot. Pronuncia contra el poderós les seves immortals filípiques i olinties, que li valdran, entre altres càstigs, el desterrament. Però això no impedirà la seva presència en el camp de batalla a l'hora de defensar el país i assistir al combat de Queronea. Llavors, acabada la guerra, seguí amb la política. A la mort d'Alexandre, posà la seva eloqüència al servei dels grecs confederats, un esforç fracassat que l'obligà a enverinar-se per no caure en mans d'Antípater. Tornant a la qüestió de Filip, deia en el Parlament: «El que jo havia aconseguit amb la paraula ha estat destruït per Filip amb les seves armes. És això el que em tires a la cara, Esquines? Com! Em tractes de covard, i vols que jo tot sol planti cara a tot el poder de Filip i això, només, amb la paraula! És que tinc en el meu poder altra cosa? Depenien, tal volta de mi la sort, la bravesa dels soldats, tot aquest exèrcit del qual em demanes comptes? Segur que has perdut el seny! Em pots exigir tot el que un orador pot fer! No més! Què he de fer? Estudiar els afers públics dels del seu començament, preveure'n les conseqüències, anunciar-les al poble? Això vaig fer. Arranjar, fins allà on és necessari, les lentituds, les indecisions, les ignoràncies, les rivalitats, que són vicis naturals de les repúbliques, i portar els ciutadans a la concòrdia, l'harmonia, la feina ben feta en benefici de tots? Tot això he fet. Ningú no em pot acusar d'haver-ne callat un sol mot. I si em demanau el perquè Filip ha aconseguit triomfar en totes les seves empreses, respondré que gràcies als seus exèrcits, les seves liberalitats, les seves corrupcions exercides prop d'aquells que governaven. Jo no era ni l'amo i el cap de les nostres tropes. No he de donar compte del que els exèrcits han fet. Però en no deixar-me corrompre per Filip, he vençut Filip. El corruptor guanya el joc quan li accepten els doblers i és derrotat quan els hi rebutgen. Per això, la meva pàtria segueix invencible en tot allò que depèn de mi...».