Mahoma i l'any de les tribulacions (631)

Miquel Ferrà i Martorell08/04/01 0:00

Diu el calendari que el 10 de l'hègira (del 9 d'abril del 631 al 28 de març del 632) mor Ibrahim, l'únic fill mascle del Profeta.
I així, conten els cronistes, que Mahoma es va sentir malalt. Qui podrà saber "diu el comentarista" fins a quin punt el seu cor fou sacsejat profundament per la mort, esdevinguda quasi immediatament després del naixement, del seu únic fill Ibrahim? Tenim el relat d'Anas, el millor tradicionalista i company de Mahoma. Diu aquest: «Entràrem a la casa acompanyant l'enviat de Déu, Abu Saif, el ferrer, marit de la dida d'Ibrahim. El Profeta agafà el nadó entre els seus braços i el besà i l'ensumà amorosament. Després sortírem i, passats uns moments, en tornar a entrar, fou justament quan la criatura exhalava el seu darrer sospir. Dels ulls de l'enviat de Déu començaren a brollar llàgrimes. Aleshores Abd al-Rahman I li digué: «També tu, enviat de Déu?». «Ai! Fill d'Awf "respongué" és misericòrdia...». I com que seguia plorant, afegí: «L'ull plora i el cor està trist. Nosaltres només diem el que és grat a Nostre Senyor. Haver-me de separar de tu, Ibrahim... Quina tristor!» I quan es produí l'eclipse de sol, el mateix dia de la mort d'Ibrahim, la gent començà a dir: «L'eclipse s'esdevé a causa de la mort d'Ibrahim...». Però l'enviat de Déu recobrà les seves forces i replicà: «També el sol i la lluna són senyals de Déu: no desapareixen ni per la mort ni pel naixement de ningú. En veure un eclipse, formulau una pregària a Déu i perllongau la vostra pregària fins que l'astre es torni a descobrir».

Però aquella tragèdia augmentà les seves malalties. Encara tindria temps de moure conversions i expedicions, de reunir-se amb prínceps i caps de tribu, d'enviar ambaixades ací i allà, de posar-se en marxa per a la seva darrera peregrinació a la Meca. Però serà la peregrinació de l'acomiadament. Després de complir amb les cerimònies habituals i de fer un llarg discurs als seus fidels, torna a Medina. Allà, altra vegada, el sorprèn la presència de la mort. La seva esposa Rainabà, filla de Said, expira al seu costat. Es vol reincorporar, malgrat la fatiga que el persegueix. Dóna ordres de preparar una expedició contra els balqa, que viuen als límits de Síria. Durant els preparatius, es troba més i més malament i, en poc temps, el seu mal s'agreuja. El traslladen a la cambra d'Aisa i així mor, abraçat a la seva esposa predilecta. Mahoma és soterrat dins aquella mateixa habitació, de nit, només en presència dels més íntims.

El profeta havia mort sense deixar disposicions per a la seva successió. Deixava, però, el Corà, el llibre sagrat, la llei.
Havia creat la nació islàmica. Havia donat a un poble primitiu tota una civilització i un estil de vida.