Vestits d'època per atreure els enamorats

D'aquesta manera, surten a l'escenari fins a vint peces diferents entre vestits, abrics, capells, sabates, etc., que són fruit «d'un treball important de documentació», apuntà Lladó. La recerca té com a font primordial «el pintor Pietro Longui, que no era gaire, gaire bo, però que feia retrats costumistes que no eren cortesans sinó de festes populars com el carnaval, que és l'època en què passa la història de l'obra», comentà Lladó.

Així aconsegueixen un aire de veracitat que es plasma en els estampats, i en tots els detalls com les randes, botons i brodats. N'és un exemple el fet que Liseta, la criada d'Eugènia, dugui fins a quatre faldilles i dos davantals que tenien la seva utilitat a l'època, ja que «quan sortien al carrer aixecaven el davantal brut i mostraven el net», apuntà Pat Aguiló, l'actriu que interpreta aquest personatge. També es té present l'evolució de les modes del moment, i els complements adquireixen una significació que ajuda a caracteritzar els personatges.

Aquest és el cas de Fulgenci, interpretat per Xisco Segura, que «com que representa un home modern du levita en lloc de casaca», destacà Lladó. Els teixits, els colors i la peculiaritat de la profusió de complements de temporada d'hivern també responen a la intenció de «reflectir la sensació d'humitat i fred de la ciutat dels canals», explicà el dissenyador. «Els colors són foscs, propis de l'època, a excepció de la protagonista, que per destacar va vestida de clar, i duen teixits semblants als d'aquell temps com ara cotons, otomans, damascs o velluts», segons Lladó.