Giuseppe Garibaldi a Anglaterra (1864)

Giuseppe Garibaldi (1807-1882), patriota italià, que havia combatut a l'Uruguai el 1838 a les ordres de Fructuoso Rivera i després en favor de la unificació d'Itàlia contra Àustria, contra el regne de Nàpols i contra el Papat. Després, durant la guerra francoalemanya va prendre les armes al servei de França, i el 1841 va combatre igualment en els regles uraguaians. En resum, un republicà guerrer i revolucionari que s'havia fet famós a dos continents i que amb aquesta fama viatjava a Anglaterra, concretament a Londres, tal dia com avui. Algunes personalitats d'aquell país ja feia temps que l'havien convidat a visitar Gran Bretanya i encara que anava coix a conseqüència de les ferides de guerra, es decidí de fer el viatge. Hi havia en el seu gest un profund agraïment als anglesos per l'ajut que aquests li havien prestat durant les seves campanyes italianes, diners i armes per als seus Camises Roges i també, el 1860, el cabdill havia comptat amb una legió de voluntaris britànics, més de tres-cents. Els treballadors de les fàbriques de Glasgow, els obrers del port de Liverpool i altres proletaris anglesos havien treballat de franc i de valent per ajudar amb municions i materials els Camises Roges, amb la idea republicana dels quals estaven molt solidaritzats. Per tant, Garibaldi, els seus fills i els seus amics més íntims anaren a Londres i foren aclamats per una multitud a la Trafalgar Square. Havien desembarcat a Southampton i a cada punt eren triomfalment rebuts. Celebraren en el seu honor festes i balls i els periòdics publicaren abundant informació d'aquella visita. Així, a la revista Illustrated London News es podia llegir que «...es distingia pertot arreu una confusa i astorada multitud d'homes i dones, principalment obrers ferroviaris i les seves esposes, muntats sobre plataformes de llargues fileres de vagons de càrrega, sobre munts de soques, locomotores detingudes, teulades de vertiginosa altària, pujats a murs i parapets, muntanyes d'equipatge. Pertot arreu una gran munió de gent expressava la seva emoció i la seva irresistible alegria al davant de l'arribada de l'il·lustre visitant, tant de temps esperat...».