Mir mostra els secrets de les «Vides privades» de Noël Coward a Alcúdia

La comèdia, una de les millors del segle XX, «inclou la segona gran escena d'amor d'un balcó»

Paco Mir dirigeix Francesc Albiol, Lluïsa Mallol, Pep Ferrer i Mireia Aixalà

Joana NicolauPalma05/04/01 0:00

L'Auditòrium d'Alcúdia estrena passat demà a Mallorca la que està considerada pels anglesos com la millor comèdia del segle XX. Es tracta de Vides privades de Noël Coward amb direcció i adaptació del text a càrrec de Paco Mir, del Tricicle. El muntatge, una coproducció del conegut grup de mim català amb Focus i Gay Mercader, compta en el seu repartiment amb els actors Pep Ferrer, Mireia Aixalà, Francesc Albiol i Lluïsa Mallol. L'acció se situa a França en els feliços anys 20. Elyot Chase i Amanda Prynne, una parella de classe alta que s'han divorciat l'un de l'altre, coincideix al mateix hotel, a la mateixa planta i en habitacions contigües durant la lluna de mel amb els seus respectius nous matrimonis.

La trobada es fa inevitable. Aviat s'adonen que encara estan enamorats i descobreixen que no hi ha res més deliciós que l'adulteri amb un ex... Com afegitó a aquest argument, l'obra inclou, segons Mir, «la segona millor escena d'amor damunt un balcó de tots els temps després de la cèlebre recreada per Shakespeare a Romeu i Julieta que encara no ha pogut ser superada». El director de Vides privades es referí a l'espectacle com una comèdia «aparentment lleugera amb un rerefons molt amarg: una parella d'enamorats que no poden viure junts ni separats perquè s'estimen massa. Es tracta d'un tema no per més conegut, menys inesgotable».

Vides privades es va estrenar als anys trenta superant les censures prèvies que l'acusaven de provocadora i que confirmaven que hi havia al·lusions sexuals innecessàries a una Anglaterra que no païa la llei del divorci, i que encara s'escandalitzava de les parelles que s'atrevien a viure en pecat. Actualment, amb una moral molt més oberta, Vides Privades «no deixa de ser una d'aquelles històries en les quals hi ha parelles que es formen i parelles que es trenquen però carregada d'elegància». L'ambientació de l'obra està inspirada en el corrent artístic del moment conegut com Art Decó i les peces musicals que s'interpreten són totes originals de l'autor de la novel·la Noël Coward del qual l'any passat es celebrà el centenari del seu naixement.

L'escenografia ha anat a càrrec de Jordi Bulbena i la direcció musical és de Jaume Vilaseca. De l'apartat musical es posa en relleu per sobre de tot les melodies i la intel·ligència lírica a través de les quals Coward personalitza les seves inquietuds. Pel que fa a l'elenc actoral, aquest està encapçalat per Francesc Albiol conegut, a més de per la seva vasta carrera teatral, per les seves col·laboracions a sèries televisives de TV3 molt conegudes com ara Laberint d'ombres, Laura i també a Estació d'enllaç.