Fundació Toni Manero contagià el públic de la «febre» de la música disc

El grup oferí al Nixe Club versions dels grans temes dels setanta i presentà el seu darrer disc

La presentació del concert, a càrrec dels quatre músics. | PERE BOTA.

Joana NicolauPalma31/03/01 0:00

Dècada dels anys setanta. La Febre de dissabte a vespre protagonitzada per John Travolta convertia Toni Manero en un heroi suburbà decisiu per propiciar un xoc cultural. El rock no donava les respostes que volien els joves i Manero oferí la solució imposant la seva moda i estètica macarró combinada amb un gran domini del ball... Sota aquest rerefons el 1995 un grup de deu músics nostàlgics catalans integren el grup Fundació Toni Manero. Entre ells ahir eren a Mallorca Paquito Sex Machine, Miguelito Superstar, Lalo López i Deliciosa Smith. L'objectiu, «despertar les adormides ments i dignificar la rica herència de la injuriada música disc».

Tots quatre actuaren al Nixe Club de Costa Nord de Valldemossa nodrint la recreació del vaixell de l'Arxiduc amb l'ambient de la mítica Paradise Garage o de la 2001 Space Odissey Brooklyn, en què Manero vivia al màxim les seves nits. El marc era del tot diferent, però el xou estava garantit. Fundació Toni Manero presentà el seu primer disc de temes propis, Looking for la Fiesta. Un disc funky, segons Deliciosa Smith, «d'aquells que arruïnaven els productors amb excessos pressupostaris». Treballat a l'estil antic amb una producció de luxe, més de trenta músics prengueren part en el seu enregistrament a l'estudi.

La banda barcelonina firma deu temes propis i redueix a dues el nombre de versions. Aquestes dues són Cant Nobody Love me Like you do d'Storm, i Livin For the City d'Stevie Wonder, que segons el grup, «hem canviat molt perquè tota ella fos insuperable». A més del nou treball, el concert se centrà en algunes de les versions que des del seu inici han acompanyat el grup i li han donat fama. Des d'Staying alive a Fever Night dels Bee Gees fins al Blame in on the Boogie dels Jackson's, passant pel Celebration de de Kool& The Gang o September d'Earth Wind&Fire i Cuba dels Gibson Brothers... són temes significatius i prou coneguts que ajuden a identificar aquesta banda, que vol «accentuar la dependència dels discaddictes que es passegen pels millors i pitjors caus del país».

Quant a la producció pròpia, «la varietat és el nostre segell», explicaren, per afegir que «la música és allò principal, la sonoritat instrumental d'un tema és allò que cercam. La lletra és un afegitó que s'empra perquè el cantant ha de dir alguna cosa, però les veus en el nostre cas són com un instrument més. Per això escollim l'anglès com a llengua principal per als nostres temes. No hi ha un missatge transcendent darrere de cap d'ells, simplement volem garantir la diversió al nostre públic».