Txejov analitza Tolstoi (1894)

La visió idealista contra el sentit pràctic. L'esperança contra l'escepticisme. Els grans sentiments humanitaris contra els aspectes tràgics de la vida. Això, en certa manera, separava dos grans homes de ploma, malgrat s'admirassin mútuament. Lleó Tolstoi (1828-1910), autor de Guerra i pau, Anna Karenina, etc. que pintà admirablement la vida russa i els costums del país i que com a teòleg i moralista s'apropà al cristianisme primitiu, i Antoni Txejov (1860-1904), autor de contes, relats i drames amb una prosa de gran qualitat artística en què detalla els aspectes més grisencs i quotidians de la decadència social. Tal dia com avui, Txejov escrivia una carta a Suvorin en què analitzava, des del seu punt de vista subjectiu, és clar, el balanç de la seva passió tolstoiana: «La moral tolstoiana ha deixat de commoure'm fins al fons de l'ànima i ara ja ni tan sols puc sentiar simpatia envers d'ella, el que sens dubte és injust. Però això és degut al fet que per dins les meves venes hi corre sang de mujik, i no em puc meravellar amb virtuts de mujik. Des de la meva infantesa vaig aprendre a creure en el progrés... M'agraden les persones intel·ligents, la sensibilitat, la cortesia, l'enginy. Que uns homes es gratin els calls dels seus peus o que els músculs de les seves cames fassin mala olor, em resulta tan indiferent com saber que les al·lotes es rinxen els cabells amb paperines. Pel que fa a la filosofia tolstoiana, m'ha commogut fondament i m'hi he mostrat sotmès per espai de sis o set anys, i el que actuava sobre mi no eren els seus preceptes fonamentals... sinó la manera tolstoiana d'expressar-se, el seu alt bon sentit, i sens dubte, una mena d'hipnosi. Pero ara hi ha en mi quelcom que protesta. El raonament i el sentit de la justícia en diuen que en l'electricitat i en el vapor hi ha més amor al proïsme que en la castedat i en la privació de menjar carn.