Les restes de Joan XXIII es troben intactes a 40 anys de la seva mort

E.P.C. del Vaticà.26/03/01 0:00

El rostre del papa Joan XXIII roman intacte, 37 anys després de la seva mort, segons comprovaren les autoritats eclesiàstiques del Vaticà durant un reconeixement canònic del cos. Tot i això, l'Església evita mencionar la paraula miracle. «El rostre del benaventurat aparegué íntegre, amb els ulls tancats, la boca lleugerament entreoberta i els traços que recorden immediatament la fisonomia familiar del venerat pontífex», assenyalà l'informe oficial del Vaticà. El bagul del pontífex, anomenat el «papa bo», va ser obert el 16 de gener passat.

El cos de Joan XXIII es trobava a la cripta construïda davall de la basílica de Sant Pere, damunt les restes d'una necròpoli pagana, que acull les sepultures dels papes, molt a prop del primer d'ells, Simó Pere. Fa algun temps, l'actual pontífex, Joan Pau II, havia demanat traslladar les restes mortals de Joan XXIII a l'interior de la basílica, a un altar més accessible als fidels que vénen a resar davant la seva tomba. Però la llei de l'Església imposava com a condició prèvia un reconeixement oficial del cos del difunt.

Va ser necessària una jornada sencera per realitzar l'operació. Les restes del papa eren protegides per tres cobertures, de fusta de roure, de plom i de fusta de xiprer, per evitar la infiltració d'oxigen. El seu cos no havia estat embalsamat, encara que fou sotmès a un tractament de formol per frenar-ne la descomposició, un procediment habitual per a les restes mortals exposades a un llarg homenatge públic.

El rostre de Joan XXIII fou el darrer que es veié. Després de l'operació, les restes mortals foren esquitades amb una solució antibacteriana i col·locades en un bagul segellat. Segons els experts, trobar un cos intacte anys després de la mort no és excepcional. «El fenomen és més freqüent del que es pensa i el cos del sant pare va ser ben protegit. L'oxigen no podia entrar al bagul i el poc aire que hi havia dins es va anar consumint de mica en mica», explicà un expert del Vaticà. A més, «materials com plom o zinc, que capten l'oxigen, s'empraren a l'hora d'enterrar-lo, cosa que frena la descomposició», subratllà.