Viatge al sentir femení a través de Haendel

El muntatge «Sunt lacrimae», ideat per Carles Ponseti i Rafel Lladó, s'estrenarà l'abril a Eivissa i a Mallorca

J.N/A.B.Palma26/03/01 0:00

Un viatge pels sentiments de la dona a través de la música de Haendel. Aquest és el bessó del nou espectacle que aborden el director musical Carlos Ponseti i l'escenògraf Rafel Lladó i que s'estrenerà el mes d'abril a Eivissa, Palma, l'Auditòrium de Sa Màniga de Cala Millor i l'Auditori d'Alcúdia. Hi prendran part les tres ballarines de Ciutat Dansa, Sílvia Riutort, Mabel Rojas i Mar López, que també ha tingut cura de la coreografia. Així mateix, tres sopranos hi posaran la veu: Anja Metzger, Anabela Cohelos i la mezzosoprano María Luisa Roca. El muntatge du per títol Sunt lacrimae.

Es tracta d'un espectacle conceptual en el qual s'han ajuntat diverses obres de Haendel per fer-ne una de pròpia. La selecció musical és de Ponseti. «Ha estat un procés molt laboriós per tal d'aconseguir un resultat que tengui una certa cohesió, que mantengui ritme i fluïdesa», comentava el director, qui considera que «la música d'Haendel està molt pensada per als tipus de veu que formen part de l'espectacle. Els principals papers de les seves composicions sempre eren per a dones. És una recopilació d'àries i de tercets. S'ha respectat l'essència de la música de Haendel, de la qual s'han extret les diferents peces».

Per la seva banda, l'escenògraf Rafel Lladó comentava que Sunt lacrimae no és una història dramàtica, hem treballat sobre els sentiments. Aquests seran expressats per les cantants amb la veu i per les ballarines amb el cos». Les veus femenines del cor Studium completeran el muntatge amb una orquestra que tocarà a l'escenari. Les ballarines dansaran quatre àries en solitari i dues juntes. Per la coreògrafa Mar López, aquest ha estat un dels reptes professionals més grans, no només a nivell de coreografies sinó també a nivell d'execució.

«Es tracta d'una música molt sublim. Hi ha àries molt conegudes i parteixes de la idea que ja està prefigurada en el públic», comentava Mar López. «Tota l'obra gira entorn dels sentiments femenins, que al cap i a la fi són universals. Es parla bàsicament de l'amor i del desamor. S'hi intercalen àries amb el cor i la música instrumental. Jo li he volgut donar una visió molt personal. M'ho he plantejat a nivell molt expressiu. La coreografia havia de tenir un fil dramàtic molt fort», afegí López.