La intervenció de Miquel Barceló a la catedral de Palma penja d'un fil

Les institucions revisen un primer preu de 1.000 milions, a falta d'un projecte de l'artista

La teulera de Can Murtró, a Artà

C.C.Palma25/03/01 0:00

C.C. Palma. El projecte d'intervenció de Miquel Barceló a la Seu de Palma és més un futurible que un futur immediat. A mig any d'haver-se fet pública la col·laboració de diverses entitats per integrar l'obra del creador felanitxer en el marc de la catedral, i amb la imminència de la data d'enllestiment prevista, l'any 2003, no es compta encara amb un projecte artístic de realització, i tampoc amb un pressupost que pugui ajudar les entitats a valorar si podran assumir-lo, a cercar el patrocini d'esponsors, ni a concretar quins seran els honoraris que percebrà l'artista per la seva tasca.

Preu d'artista al mercat internacional? Preu polític? Preu d'amic? Les preguntes es multipliquen, en aquest i altres camps. Deu gàrgoles o vint, tal com es va dir en un principi? Quines gàrgoles, les destruïdes o també les deteriorades? Una o dues capelles? Vitralls? O simplement tot quedarà en una exposició, la que fa mig any s'anunciava per al 2003, a l'incomparable marc del temple?

L'únic objectiu, fins al moment, és la primera xifra proporcionada per Miquel Barceló "que tracta el tema directament amb les entitats illenques, i no amb l'intermediació del seu marxant" com a pressupost aproximat per a la seva intervenció: prop de 1.000 milions de pessetes. Una xifra revisada minuciosament i rebutjada atès «que era òbviament inflada», segons fonts solvents. Cal, abans que res, tenir a les mans el projecte concret d'intervencions i la seva quantificació, de manera que el pes recau, de moment, en l'artista.

Des del capítol de la Seu, així mateix, s'insisteix en què el sedàs econòmic no serà l'únic, ni el més contundent, a l'hora de donar el vistiplau al projecte presentat per Barceló. Ni el bisbat ni el capítol de la Seu no s'impliquen en la qüestió econòmica. El finançament del projecte queda en mans de dues conselleries del Govern balear "Cultura i, especialment, Turisme" i la UIB, encarregades, al seu torn, de trobar entitats patrocinadores que facin possible assumir la despesa.

El bisbat, de la seva banda, cedeix l'espai de la Seu, amb l'interès d'integrar art contemporani al costat del gòtic, barroc i la guinda modernista posada per Gaudí a principis de segle, però amb el dret a rebutjar el projecte artístic en cas que no s'ajusti a les finalitats pietoses que imposa l'art religiós.