La «Mir», crònica d'una mort anunciada

L'estació russa es precipità a les 07.00 hores d'ahir al fons del Pacífic i oferí un gran espectacle

AgènciesPalma24/03/01 0:00

L'enfonsament ahir de la Mir en el lloc previst de l'oceà Pacífic tornà la tranquil·litat als habitants de la zona, que pogueren assistir a un espectacle únic en la història. Una exhibició de llum, color, velocitat i exactitud matemàtica creuà el cel de les illes Fiji, els habitants de les quals observaren l'esdeveniment des d'una posició privilegiada. Els habitants d'aquest arxipèlag que assistiren al final de la Mir descriviren els seus fragments com grans boles de foc de color taronja i groc que creuaven el cel a una velocitat i altitud grans i deixant una coa de fum durant minuts.

La Mir va caure al sud-oest de les illes Pitcairn, del Regne Unit, en la zona deshabitada fixada per Moscou, a 160 graus oest de longitud i 40 graus sud de latitud, i a 5.800 quilòmetres de la costa est d'Austràlia. Al revés que a les Fiji, els habitants d'Austràlia, de Nova Zelanda i de petites nacions del sud del Pacífic, hagueren d'acontentar-se a veure passar la matinada d'ahir la Mir com una llum que destacava sobre els estels i que s'amagava ràpidament darrere la Via Làctia.

Tot i l'espectacle, el vertader regal per a tots va ser l'anunci del Servei d'Emergència Australià que les 20 tones de fragments incandescents que es desprenien del cos de la Mir en entrar a l'atmosfera terrestre, caigueren també a la mar i dins la zona fixada entre Nova Zelanda i Xile. «Ni un sol tros no va caure damunt terra», confirmaren els serveis de seguretat organitzats, per allunyar tots els temors i el record de l'Skylab, l'estació espacial nord-americana que va tornar a la Terra el 1979 i els fragments de la qual arribaren a les costes del nord-est d'Austràlia, encara que no hi causaren mals importants.

Les restes d'aquesta meravella de la ciència, de 137 tones de pes, compartiran llar amb altres ginys espacials obsolets i amb els vertaders senyors del lloc: els animals i les plantes marines d'aquest oceà coral·lí. Allò que queda de la vella Mir descansarà a la mar fins que a algú no se li ocorri intentar recuperar-la, com han fet amb el Titanic. L'aventura de la Mir ha acabat, però la destrucció de l'estació orbital no significa la fi de la indústria espacial russa, que tot i el poc finançament, ha demostrat que pot continuar existint i reforçant la seva cooperació internacional.