Un dia en la vida d'Ivan Denisovich (1945)

Miquel Ferrà i Martorell16/03/01 0:00

El gran escriptor rus Alexandr Solzhenitsin, premi Nobel de Literatura 1970, situa en aquestes dates la trista experiència d'un personatge de ficció, Ivan Denisovich, captiu del sistema soviètic com ell mateix. Nascut el 1918, de pares humils, destacà per les seves qualitats de bon estudiant i així pogué cursar la carrera de Física i Matemàtiques a la Universitat de Rostov del Don. Llavors va seguir els cursos per correspondència de la Facultat de Lletres de Moscou. El 1941, durant la Segona Guerra Mundial, era soldat i ascendia a capità el 1942. Estava en el front quan el detingueren per haver escrit una carta en què criticava Stalin.

De res no li serví la seva heroica actuació contra els nazis. Fou processat el 1945 i condemnat a vuit anys de treballs forçats. No aconseguí la llibertat fins el 1953 i quatre anys després el rehabilitaven oficialment. Fou, llavors, professor de Matemàtiques i Física a una escola secundària de Riazan i el 1962, amb l'autorització de Kruschev, publicava Odin Dien Ivana Denisovicha (Un dia de la vida d'Ivan Denisovich), uns textos de la més eloqüent denúncia del totalitarisme dels anys 40 i del culte personal al Dictador roig...

«Les cinc del matí. Com cada dia sona el despertador: cops de martell sobre un tros de via penjat vora el barracot d'Estat Major. Els cops irregulars travessen gairebé els vidres i els dits de gel que els cobreixen, i ben aviat, s'atura el renou. Fa fred. Al guardià no li ve de gust tocar diana molt de temps i el so s'extingeix. Allà fora, tot es troba igual que quan Shujov s'aixecà, enmig de la nit, per anar al lloc comú. Negre, tot negre, amb tres fanalets grocs que es veuen des de la finestra: dos sobre la zona de vigilància; una, sobre l'interior del campament. Encara no vénen a obrir el barracot, ni senten els homes del servei de neteja duent-se el poal... Shujov, mai, ja no dorm més del compte; sempre s'aixeca en sentir el senyal...».

Alexandr Isaievich havia comandat una bateria en el front de Leningrad. Als vuit anys de treballs forçats, els jutges n'hi afegien tres més de desterrament. Tanmateix no li tancaren la boca i les seves crítiques al règim estalinista i l'exaltació dels valors cristians i eslavistes li suposaren odis i simpaties.

És curiós que Un dia en la vida d'Ivan Denisovich fou primerament publicada en una revista oficial. Dins la seva obra, la denúncia dels horrors del Gulag provocà una reacció del món contra el sistema i en ser-li concedit el premi Nobel, les autoritats soviètiques li prohibiren de sortir de l'URSS per anar a recollir el guardó. L'expulsaren del país i el privaren de la ciutadania soviètica. Després d'una breu estada a l'Alemanya occidental, passà als Estats Units. Tanmateix enyorava Rússia i hi tornà el 1994.