Les contradiccions humanes es viuen a Palma amb «La Vida es sueño»

L'obra, que complí a l'Auditòrium el seu primer aniversari, es representa fins diumenge

A.B.Palma15/03/01 0:00

La vida és sueño de Calixto Bieito s'estrenava ahir a l'Auditòrium de Palma. Els seus actors estaven doblement satisfets perquè per una banda es complia el primer any de la representació de l'obra i per l'altre per les set nominacions que s'han obtingut als premis Max de Teatre. Els seus protagonistes, Joaquín Notario com a Segismundo, Carlos Àlvarez Basilio, Àngels Bassas en el paper de Rosaura i el mallorquí Miquel Gelabert com a Clotaldo explicaren la seva visió personal d'aquest clàssic que tant d'èxit ha tingut per tot arreu.

Àlvarez, recordat per el seu paper a Solas, va declarar que estava molt emocionat de ser aquí perquè està molt vinculat a Mallorca, on en els anys 70 va exercir de professor a Manacor. «Aquesta és una proposta textual de les més interessants del teatre universal. La posada en escena té el mèrit d'apropar el muntatge a l'espectador aconseguint que els clàssics deixin de ser una cosa avorrida. L'escenari és totalment diferent dels realistes a l'ús, amb un sol de grava i un mirall immens. També s'incorpora el flamenc».

Pel que fa a Basilio, comentava que «oferim una versió diferent, la d'un rei novel·lesc a vegades potent i altres dèbil. El motor fonamental que el mou és el rancor i l'odi». El personatge de Segismundo li ha valgut a Joaquín Notario la nominació a millor actor als premis Max. «Vàrem treballar el personatge des de la innocència més absoluta. El que més m'agrada és quan s'obre al món. Les contradiccions són brutals». En això coincidiren tots. Es parteix de les sensacions físiques, dels sentits. «El treball més ric és que que es fa amb les contradiccions».

Notario afegia que «una de les coses més importants és que no s'estam ajudats ni per grans efectes ni grans decorats. Els actors estam uns enfront dels altres i tota la intensitat depèn de nosaltres». Àngels Bassas, que ha obtingut dos premis de la crítica a Barcelona, s'estrena a Palma en el paper de Rosaura «amb molta il·lusió». El mallorquí Miquel Gelabert parlà també del seu paper com a servidor fidel del rei. «Malgrat que hi hagi un personatge central és una obra coral. Calixto no ha inventat res».