Soldats de paper (1880)

Miquel Ferrà i Martorell13/03/01 0:00

Un impressor alemany, Verlag J.B. Schreiben, posa a la venda cartons de retallar. Els de més èxit són els Unfleide Puppen, és a dir, petits personatges femenins amb la seva vestimenta, però també els soldats, exèrcits amb els seus uniformes a tot color, figures planes reproduint marcials desfilades, amb tota mena de banderes i uniformes. És una alternativa per als nins amb menys doblers, que són la majoria. Els soldats de plom només es troben a l'abast de les criatures de les classes més acomodades. Així, per exemple, fent un poquet d'història, sabem que Lluís XIV de França tenia una col·lecció de molts de milers de peces amb les quals jugava sovint. Representaven soldats de l'època i estaven fets d'argent, per tant, una autèntica fortuna. El tsar Nicolau I de Rússia en tenia una altra, feta pel fabricant Heinrischen, de Nuremberg.

Un artesà francès, Frémiet, va fer per a Napoleó III vuitanta models diferents de miniatures militars, de gran fidelitat, en bronze. A Catalunya, els soldats de plom foren introduïts pels italians, el més conegut, un tal Piozzim, que s'establí a Barcelona el 1827, i també un tal Ortelli, que treballà a la capital catalana el 1828, o Bacciarini, amb la mateixa activitat i el mateix lloc, del 1830 al 1839. Figuretes pintades o sense pintar fuses en plom que es feren joguina imprescindible de grans homes de la milícia o la política, quan eren infants, és clar, com Winston Churchil, que en tenia a balquena. Però tornem als cartons de retallar, als soldats de paper, dels quals se'n fabriquen a les impremtes barcelonines tota mena de làmines, especialment les que reprodueixen els exèrcits dels reis Alfons XII i Alfons XIII: infanteria, artilleria, intendència, sanitat, tropes colonials... No és menys intensa l'ofrena tipogràfica al públic infantil en els 30 i de fet existeix una autèntica «guerra civil» de paper. Observant la meva col·lecció, puc veure per una banda els militars retallables del bàndol de Franco: tancs italians, forces regulars, artillers, cavalleria... I en el bàndol republicà, les milícies del poble, la columna Durruti (amb una figura de ben detallat dibuix del cap dels anarquistes), els senyals, transmissions i agents d'enllaç de les tropes republicanes, la defensa antiaèria. Làmines a cinquanta cèntims per repetir, dins l'àmbit íntim dels menors, la gran tragèdia que es vivia en els camps i carrers. Amb la victòria franquista, el 1939, acompanyant els àlbums de cromos i els quaderns de còmics, els retallables es multipliquen a les papereries i quioscs i la II Guerra Mundial inspira els dibuixants: a més de soldats de terra, mariners, paracaigudistes, infermers... es poden construir miniatures dels avions més famosos, dels vaixells més destacats...

Miquel Ferrà i martorell