Un impressor alemany, Verlag J.B. Schreiben, posa a la venda
cartons de retallar. Els de més èxit són els Unfleide Puppen, és a
dir, petits personatges femenins amb la seva vestimenta, però també
els soldats, exèrcits amb els seus uniformes a tot color, figures
planes reproduint marcials desfilades, amb tota mena de banderes i
uniformes. És una alternativa per als nins amb menys doblers, que
són la majoria. Els soldats de plom només es troben a l'abast de
les criatures de les classes més acomodades. Així, per exemple,
fent un poquet d'història, sabem que Lluís XIV de França tenia una
col·lecció de molts de milers de peces amb les quals jugava sovint.
Representaven soldats de l'època i estaven fets d'argent, per tant,
una autèntica fortuna. El tsar Nicolau I de Rússia en tenia una
altra, feta pel fabricant Heinrischen, de Nuremberg.
Un artesà francès, Frémiet, va fer per a Napoleó III vuitanta
models diferents de miniatures militars, de gran fidelitat, en
bronze. A Catalunya, els soldats de plom foren introduïts pels
italians, el més conegut, un tal Piozzim, que s'establí a Barcelona
el 1827, i també un tal Ortelli, que treballà a la capital catalana
el 1828, o Bacciarini, amb la mateixa activitat i el mateix lloc,
del 1830 al 1839. Figuretes pintades o sense pintar fuses en plom
que es feren joguina imprescindible de grans homes de la milícia o
la política, quan eren infants, és clar, com Winston Churchil, que
en tenia a balquena. Però tornem als cartons de retallar, als
soldats de paper, dels quals se'n fabriquen a les impremtes
barcelonines tota mena de làmines, especialment les que
reprodueixen els exèrcits dels reis Alfons XII i Alfons XIII:
infanteria, artilleria, intendència, sanitat, tropes colonials...
No és menys intensa l'ofrena tipogràfica al públic infantil en els
30 i de fet existeix una autèntica «guerra civil» de paper.
Observant la meva col·lecció, puc veure per una banda els militars
retallables del bàndol de Franco: tancs italians, forces regulars,
artillers, cavalleria... I en el bàndol republicà, les milícies del
poble, la columna Durruti (amb una figura de ben detallat dibuix
del cap dels anarquistes), els senyals, transmissions i agents
d'enllaç de les tropes republicanes, la defensa antiaèria. Làmines
a cinquanta cèntims per repetir, dins l'àmbit íntim dels menors, la
gran tragèdia que es vivia en els camps i carrers. Amb la victòria
franquista, el 1939, acompanyant els àlbums de cromos i els
quaderns de còmics, els retallables es multipliquen a les
papereries i quioscs i la II Guerra Mundial inspira els dibuixants:
a més de soldats de terra, mariners, paracaigudistes, infermers...
es poden construir miniatures dels avions més famosos, dels
vaixells més destacats...
Miquel Ferrà i martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.