Recuperen les tonades populars de l'amo en Jaume Butler d'Artà

«Entre composicions breus, que són les deu primeres cançons i d'aquestes en destaquen les de feina. La melodia inicial s'hi veu so a la voluntat del cantador, la rítmica hi és gairebé absent, l'armadura hi sembla quasi impossible de concretar i la recreació en el galeig vocal allarga els comapassos al gust de l'intèrpret, amb la qual cosa són gairebé inquantificables temporalment». La veritat és que amb aquestes tonades es fa patent la capacitat creativa de Jaume Ginard, ja que d'una melodia inicial en fa sortir d'altres que tot i que són semblants estan enriquides amb una gran demostració de la capacitat improvisadora que té com a intèrpret.

«Les cançons llargues són les cinc darreres i tenen una estructura ritmicomelòdica molt ben definida, fet que afavoreix l'aprenentatge memorístic que, per tradició oral, n'assegurava la pervivència», explica Guiscafrè. El delegat de Foment assegura també que cal destacar la recreació que Jaume Ginard fa a l'inici dels versos vitals, de fet n'allarga les vocals, augmenta la intensitat del so i en retarda la rítmica amb la intenció de despertar l'interès dels oients.