Mor Golgi, pare de la histologia (1926)

Miquel Ferrà i Martorell21/01/01 0:00

Mor, tal dia com avui, a Pavia, Llombardia, el gran històleg Camillo Golgi (Corteno, Brescia, 1844) que el 1906 compartia el premi Nobel amb Ramón y Cajal, en la branca de medicina i fisiologia pel treball realitzat en l'estructura del sistema nerviós. El pare de Golgi era metge i ell obtenia el 1865 el seu títol de medicina a la Universitat de Pàdua i després feia pràctiques a la de Pavia. En els seus començaments es sentia atret per la psiquiatria però passat un temps es deixà influenciar per Virchow, que el llançà amb gran entusiasme a dedicar-se a investigar les cèl·lules i els teixits. El somrís de l'èxit li arribava el 1873, quan introduïa les sals d'argent per a tenyir les cèl·lules. Ja Flemming, Koch i Ehrlich havien establert que la tintura per a cèl·lules ha via de fer-se amb tintes orgàniques. Però amb el procediment de Golgi descobrí components cel·lulars que s'anomenaren cossos i complex de Golgi, una realitat que ha intrigat molt des d'aleshores els històlegs i de la qual, les funcions no han estat encara aclarides. Aplicà llavors Golgi el seu mètode a tenyir el teixit nirviós i va veure detalls, no visibles fins aquell moment, que li permeteren de descobrir els processos de les cèl·lules nervioses amb un detall que no tenia precedents: distingí diferents tipus de cèl·lules Golgi i donà suport a la teoria de Waldeyer, segons la qual les fibres unides de diferents cèl·lules nervioses no estaven realment juntes, sinó que deixaven, entre d'elles, uns petits espais que foren anomenats «sinapsis».

Camillo Golgi fou anomenat professor d'anatomia a la Universitat de Siena el 1879 però al cap d'un any traslladà la seva càtedra d'histologia i patologia a la Universitat de Pavia. Cap a l'any 1880 estudià la malària i assenyalà la diferència entre les varietats d'aquesta malaltia.

Dos homes es relacionaren, amb les seves investigacions, amb Golgi. Un és Santiago Ramón y Cajal, que per tal de conèixer les estructures del sistema nirviós seguí la tècnica de l'italià, i l'altre, Wilhelm von Waldeyer (1836-1921), anatomista alemany que treballà la teoria de la neurona i assenyalà que les perllongacions de les diferents cèl·lules es podien apropar molt però que no s'unien ni es mesclaven.

També fou el científic que el 1888 donava el nom de «cromosomes» els fils de cromatina descoberts per Flemming que es formen en la divisió cel·lular. Golgi, en resum, és un dels pares de la histologia, del grec «histos», teixit, i «logos», tractat, és a dir, la part de l'anatomia que estudia els teixits.

Una vegada més, en els mots de Ramón y Cajal hi trobam l'explicació de tota una vida consagrada a la ciència , sense esperar recompenses materials. Diu aquest: «En passejar pel parc, no heu sorprès algun arbre rebel, que tombant la seva soca, encara tendra, envaeix audaçment la propera avinguda, ansiós de créixer lliure a l'aire i la llum? Així actua de vegades el mèrit desconegut.

Hem d'excusar pietosament aquestes excentricitats, convençut que, aconseguit el vivificant calor de la fama, serà sotmès a la disciplina del bon gust i del treball honrat».