Les juguetes artesanals de Balears queden per sempre sobre el paper

Joan Sans recull en un llibre les formes més antigues d'entreteniment

Judith PoloPalma12/01/01 0:00

La curiositat per saber com jugaven els nins de temps enrere dugué fa vint anys Joan Sans, mestre de l'escola Antoni Monjo de Maria de la Salut, a investigar i a recollir informació que amb el temps s'ha convertit en el llibre Recull de juguetes artesanals de les Illes Balears. Un volum molt acurat amb dibuixos i amb fotografies d'alguns dels jocs més vells practicats en terres illenques i que omplen de curiositats les 502 planes que el componen. Aquest llibre serà presentat avui vespre al local social de l'Obra Cultural Balear d'Algaida.

Jocs que són producte de «la imaginació i de la imitació», segons el seu recopilador, fets amb productes naturals tals com les pepes de patata, pastanaga o herba "que les caracteritzen com a productes caducs; les gàbies de fabricació senzilla amb branques, o altres «invents sorprenents, ja que els nins jugaven amb allò que tenien a l'abast», explicà Sans. Amb aquests jocs, bons de fer en tots els casos, fins i tot sense necessitat d'instrument "com ara el joc dels nuvis, que consistia a llançar espigues vegetals per veure si quedaven enganxades al jersei; o botar la corda" «els nins s'entretenien moltes d'hores, una cosa que avui dia és impensable».

Alguns d'aquests jocs tenen valor comercial i han passat a tenir una gran difusió, com és el cas del diàvolo o de les baldufes. Uns instruments de distracció que han canviat el seu material pel pas per la indústria. Per exemple, «el diàvolo es feia amb dos botons grans o amb rodets de fils», comentà l'escriptor del llibre. Uns jocs que, tot i això, no han passat de moda perquè tallers escolars demostren que els nins encara en gaudeixen, i «que els poden imaginar si se'ls donen els elements necessaris, però per desgràcia la televisió provoca que perdin aquesta capacitat creativa», explicà Sans.