David Castillo visita l'huracà de la violència personal al nou poemari

Des del títol, Seguint l'huracà, fins al darrer dels seus versos, el volum és un viatge fet de reflexions i constatacions per mostrar la violència de les relacions humanes, a través dels registres més durs i colpidors. El complement a aquest treball iconoclasta el posen les imatges que il·lustren el volum, plenament vinculades amb els texts: es tracta de fotografies de Marcel Pey, «un d'aquests estranys de la literatura catalana, com Miquel Bauçà o Carles Hac Mor, exponent de la literatura submergida» amb què Castillo ja havia col·laborat en anteriors ocasions.

Publicat amb cura pel segell tarragoní Arola, el volum es distingeix clarament en dues parts. Un llarg poema centrat en una figura femenina, fragmentat i convertit per a aquesta edició en suma de breus composicions, integra la primera part. Són versos escrits a inicis dels 80, sobre una estrangera que tenia un boxer i estiuejava a la costa catalana.

Quant a la segona part, Castillo encerta a definir les composicions més recents com a «poemes de línia experimental», tant pel que fa al vessant formal com de contingut. Així, enfilant el camí de l'ultrarealisme, Castillo ha donat forma a una mena de confessions o cartes en què una certa violència traspua de tots els temes tractats. L'amor, explica, «hi apareix en el vessant més dur, en un intent d'escapar de la línia sentimentaloide de Hollywood amb què estam tan familiaritzats».