Els «Paisatges» plàcids de Sempere omplen d'ocres la Fundació March

Així, 20 gouaches, 18 serigrafies i un collage integren la primera exposició monogràfica sobre les pintures paisatgístiques de Sempere. Obres que són en la seva majoria productes del període comprès entre l'any 60, moment en què es produeix el seu retorn a terres espanyoles des de París, i l'inici de distanciament a l'any 67. Moment en què influït per la relació amb els artistes d'El Paso acabà encaminat-se cap a aquesta temàtica. Fet que suposa per l'artista la trobada amb un nou sistema pictòric que li permet resoldre el seu prioritari problema. Conflicte que rau segons Ramírez en «l'obsessió per trobar 'El Quadre', una obra homologable als paràmetres de venda».

Tot i que és conscient que «allò que ha fet és molt important» també té present que «cap galerista estaria disposat a lluitar per comercialitzar-lo», explicà Ramírez, qui fou el responsable de la gran exposició sobre Eusebio Sempere realitzada a l'IVAM el 1999. Per aquests camins arriba a la tècnica de la serigrafia, «cim de la seva saviesa tècnica, en la qual innova, insereix més tinta, i mostra com aquest procés de creació, fred i distanciat també li serveix per expressar la seva poesia».