«Les tarantel·les són la música de la meva terra i hi surt el meu jo autèntic»

Acompanyat per sis músics, entre ell un acordionista i un tocador de castanyetes, el cantant s'endinsà en les tonades pròpies de la terra que el veié néixer i entre les quals diu que «surt el meu vertader jo». Cançons romàntiques, malencòniques, tristes i carregades de sentiment i emocions per suscitar l'amor en foren els temes escollits per al vespre d'ahir. Hores abans del concert, l'artista féu especial incidència en la música tradicional de Pouilles destacant el seu origen ancestral i mític.

Segons De Vittorio, part del repertori de tarantel·les que s'oferí sorgeix del treball de recerca que, des del 1975, ha realitzat arreu del sud d'Itàlia. «Les lletres són originals, s'han respectat al màxim, però la música és tota meva, respectant les tonades i l'esperit tradicional amb què eren cantades antigament».

Per al treball de recerca l'artista ha tractat directament amb persones grans que mantenien aquesta tradició musical, al darrere de la qual s'amaga una gran llegenda. «Les tarantel·les eren cantades pels homes per tal de despertar les dones de la seva letargia després d'una simbòlica picada de taràntula. D'aquí sorgeix el seu nom. Nasqueren com una espècie de mites en què les dones es refugiaven per superar el dia a dia».