Casa en obres

22/07/00 0:00

Un dia sobre la superfície de blauet de la primera paret de la casa hi apareix un munt de pedra blanca, blanquíssima. Sembla que, en lloc de pedra, es tracta d'un d'aquests materials nous "derivats del petroli, modernitats" que no pesen res. Però no és així. Els centenars de peces de pedra del caramull, amb talls perfectes i mesures exactes, provenen de les canteres locals que ofereixen aquesta blancor immaculada sense tractaments ni històries. Per sobre de la construcció s'hi alça una xemeneia de pedra i ciment que és una mostra del resultat que dóna la combinació.

La primera paret que es veu, la blava, és una protecció per tal de preservar la vida familiar; un poc més endins hi ha la casa, les estances on la gent hi fa la seva vida. Però aquestes cases sempre estan en obres, perquè si es casa un fill li han de preparar una cambra independent per tal que pugui fer la seva vida sense desprendre's de tot dels llargs braços familiars. Vist des de lluny, des d'altres cultures i altres economies, totes aquestes coses poden semblar rarenques. Llavors, quan amb els ulls oberts i les ganes de mirar s'arriba a llocs com l'oasi de Baharia, es comprenen molt bé les coses i el seu perquè. La vida els pertany, també la manera com els sembli que s'ha de viure. L'arquitectura només va dictada pels materials de què disposen sense sortir del seu redol, per les condicions climatològiques i per les necessitats familiars, que canviaran a mesura que s'hi incorporin nous membres: nores i néts. Així de senzill. En realitat més d'un cop s'ha d'afluixar per alguna banda, i llavors no queda més remei que conformar-se amb allò que es té. Així que sovint moltes cases estan en obres. I a vegades resulta difícil desxifrar si és per necessitat, o perquè no s'ha tingut temps o diners per acabar-ho. La bellesa pot ser mirar la pedra blanca descarregada enfront d'una paret de blauet. I viure.