María Jaruco i els esclaus (1841)

Miquel Ferrà i Martorell04/07/00 0:00

María de las Mercedes Jaruco, comtesa de Merlín, (Havana, 1789-París, 1852) publica la seva obra Los esclavos en las colonias españolas, on mostra la seva gran preocupació pel tema de l'esclavatge i el comerç i venda de negres africans a terres americanes. El llibre, criticat i rebutjat per una societat colonial benestant i tradicionalment cruel, serà, tanmateix, conegut a França. María de las Mercedes era descendent d'una família aristocràtica espanyola, amb molts doblers i son pare fou capità general de les tropes de guarnició a Cuba. El seu avi matern, el general O'Farrill y Herrera, fou ministre de la guerra en temps de Ferran VII. Tot plegat la feia al davant de tothom, una distingidíssima dama. Estudià música, cant i piano, i segons Honoré de Balzac que s'enamorà d'ella, era d'una gran bellesa, els ulls grans, el nas recte, la boca sensual...

Viatjà a Espanya el 1810 i a Madrid estant va conèixer el comte de Merlín, gran amic de Napoleó Bonapart, al qual havia acompanyat en la conquesta d'Egipte com ajudant de camp.

En aquell moment, el comte de Merlín era el cap de la Guàrdia Militar de Josep Bonapart, rei d'Espanya. I sota la protecció d'aquest, María de las Mercedes i el comte es casaren el 1811. Ella, a través dels seus concerts, puix cantava magistralment, es va fer ben aviat famosa i les sales de la seva residència eren visitades pels aristòcrates i els intel·lectuals de la Vila i Cort.

El 1814, derrotades les tropes franceses destinades a la Península, Josep Bonapart hagué de marxar de territori espanyol i els comtes de Merlín s'exiliaren igualment. Es varen instal·lar a París i allà, la comtessa encetà una tertúlia literària i artística que obtingué molta fama. Organitzà concerts benèfics, protegí músics i artistes, mantingué correspondència amb Chateaubriand, Balzac, Saint-Aulaire, Charles Daupin...

Escriví molt. Memòries i experiències, dues obres de narrativa i un llibre que complementaria els textos que comentam dedicats a la denúncia de l'esclavatge a les Antilles espanyoles. Es tracta de L'Havana, cartes i viatges, editada el 1844.

I és que en aquell temps no mancaven defensors de la llibertat i dels drets humans que veien el comerç d'esclaus com la major deshonra de l'espècie humana.

Així Bowles deia que «la causa de la llibertat és la causa de Déu» i Lord Byron afirmava que «un cop comença la batalla per a la llibertat, per molts entrebancs que li posin, acaba vencent». I Montesquieu assegurava que «la llibertat és el dret de poder fer tot el que les lleis permeten...».

En aquest sentit, Caxton, introductor de la impremta a Anglaterra, no dubtava a proclamar que les paraules «freedom» i «liberty» són més valuoses que l'or i l'argent.