El socialisme dels Fabians (1884)

Hi va haver, per una altra banda, una secció, presidida per Percival A. Chubb, conegut després com a fundador i dirigent d'una «Església ètica» a Nord-amèrica. Podmore explicava el nom de fabians amb aquestes paraules: «Perquè no es pot negar que el fruit de llarga deliberació d'aquest home, Fabi, i dels que molts consideraven inoportuns ajornaments, fou la garantia del bé públic per a tots els homes, conciutadans seus. Cal saber esperar el moment precís, com va fer Fabi, amb gran paciència, quan feia la guerra a Aníbal, encara que molts censuraven els seus ajornaments; però quan arribi l'hora has de copejar amb força, com va fer Fabi, ja que, si no és així, la teva espera haurà estat inútil, sense cap fruit...». La història romana ens parla de tres fabis: Màxim Rul·lià Fabi, cònsol, dues vegades dictador, vencedor el 296 abans de Crist dels samnites i dels gals a Sentino; Quint Fabi Pictor, el més antic dels historiadors llatins (segle II abans de Crist), i Dió, Cassi, i Tito Livi, estudiaren i feren servir els seus Anals; i, el que és motiu d'aquest comentari, Fabi Cunctator o El Temporitzador, que fou nomenat prodictador després de la derrota de Trasimeno (217 abans de Crist) i que va saber, gràcies a la seva tàctica prudent, aturar les conquestes d'Aníbal. S'apoderà de Tarento el 215 abans de Crist i morí el 203 d'aquella mateixa Era. Seria curiós recordar també els «Fabis», en general, que és el nom d'una família romana il·lustre, els 306 membres de la qual s'encarregaren ells tots sols de combatre els Veians.