«El futur dels trasplantaments passa per emprar els òrgans dels animals»

El doctor Barnard ho justifica en el fet de no haver-hi donants humans suficients

EfeOviedo13/06/00 0:00

El doctor Christian Neethling Barnard, el primer metge que realitzà un trasplantament de cor en el món, assegura que el futur d'aquest camp passa, per mor de la falta de donants suficients, per l'ús d'òrgans animals modificats mitjançant enginyeria genètica. Barnard féu aquestes declaracions després d'entrevistar-se amb el batle d'Oviedo, Gabino de Lorenzo, que li féu entrega d'una rèplica de la catedral.

Segons Barnard, els trasplantaments d'òrgans tenen un futur prometedor, si bé incidí en el fet que cal resoldre la mancança de donants i millorar els tractaments que evitin el rebuig. Afegí que la mancança de donants continua sent el mateix problema que hi havia fa trenta anys, quan ell inicià la tècnica que possibilità el primer trasplantament de cor.

Al capdavant d'un equip de vint cirurgians, Barnard realitzà la primera intervenció d'aquestes característiques el dia tres de desembre de 1967, data en la qual va ser trasplantat amb èxit a Loui Waskknsky, un comerciant, malalt incurable i desnonat, l'òrgan de Denise Darvall, una jove de 25 anys empleada d'un banc local que morí atropellada per un cotxe. Barnard assegurà que un cor artificial mai no podrà substituir un òrgan humà, i que són esperançadors els avanços que s'han produït en l'enginyeria genètica per possibilitar el trasplantament d'òrgans animals, tècnica per a la qual no s'aventurà a donar terminis perquè els seus usos siguin generalitzats.

Per Barnard, que arribà a trasplantar el cor d'una mona a una malalta desnonada que morí a les vuit hores de l'operació, i el d'un ximpanzè a un home que morí sis hores després, els xenotrasplantaments tenen un futur prometedor, si bé va precisar que estan limitats per la barrera de les infeccions.