Biel Majoral, fil conductor de la vivesa musical de la història popular de l'Illa

Un compacte compost per la vivesa de la tradició de les cançons algaidines en què també hi ha cabuda per a l'element multicultural que envoltà moltes de les tonades típiques illenques, com és el cas de la composició de Sa mort de na Margalida, que tal com assenyalà Majoral «prové d'una guajira de l'Havana».

Segons explicà el cantautor, «la diferència fonamental entre aquest treball i Vou veri vou per no dormir es troba en el fet que a Temps... s'exposa amb un major protagonime l'element instrumental, mentre que en el primer la veu i la manera de cantar ocupaven un lloc privilegiat».

Temps... és el segon fruit d'un intens espai de recerca antropològica al llarg de 25 anys en què «hi té molt a veure la satisfacció personal». Una preuada aportació en què floreix la bellesa de peces com Temps, temps, temps, l'únic poema que Majoral ha escrit en la seva vida en memòria de Salvador Puig Antic, assassinat pel règim franquista el 1974. Aquest treball, emperò, no es tracta tan sols d'un recorregut històric, sinó també de tot un elenc de records i vivències de la joventut d'una generació.

«Per mi la gran revolució del segle XX fou quan les classes treballadores aconseguiren ballar aferrats». Tot un ventall d'esdeveniments reivindicatius que, tal com remarcà, «es podrien contextualitzar als nostres dies. En l'actualitat ens interessam per les històries grans i abans es feien cançons dels esdeveniments més propers». Un temps que parla d'una brillant banda sonora que compon el rodatge de la vida.