«El que fa apassionant el teatre és el que vol dir el director a través dels intèrprets»

Julieta Serrano estrenarà a l'Illa, el dia 10, «Tots eren fills meus», d'Arthur Miller

Raquel MarquésPalma05/06/00 0:00

La brillant interpretació a la qual ens té acostumats Julieta Serrano (guardonada amb el Max de teatre) arriba a l'Illa amb Tots eren fills meus, d'Arthur Miller. Una obra dirigida per Ferran Madico i traduïda per Quim Monzó, en què l'actriu comparteix repartiment amb Carles Canut. Una història on s'exposen els conflictes familiars dins l'àmbit de la Segona Guerra Mundial, i que es clourà el proper dia 10 a l'Auditòrium de Sa Màniga.

"Quina ha estat l'acceptació del públic?
"Magnífica, els actors captam en tot moment l'atenció i la percepció dels espectadors, sobretot amb l'element de comicitat, ja que malgrat que segueix una línia dramàtica, conté molts ingredients de la comèdia.

"El muntatge s'ha qualificat de teatre d'actors en què cada un expressa una gran solidesa interpretativa. Li ha costat desenvolupar la complexitat del seu personatge?
"Després de tants anys de trajectòria, de vegades és difícil afrontar alguns personatges, per això, malgrat la meva experiència intent partir de zero. Entenc la dona que encapçala el meu paper, una persona entregada a la seva família que intenta controlar les emocions, però que està torturada per la repressió que exerceix sobre si mateixa, per la qual cosa no estic d'acord amb molts dels seus comportaments. És una obra que sense complexitat perdria el seu valor. El que fa apassionant el teatre és el que vol dir el director a través dels intèrprets.

"La compenetració entre els actors es va produir des del primer moment?
"Sí, des del començament ja hi havia compenetració escènica, es tracta d'una obra conjuntada a la perfecció en què tots els personatges es troben en harmonia.

"Des del seu punt de mira quin és el missatge de la representació?
"El que exposa Arthur Miller és que no ens hem de mirar sempre el melic i que vivim en un món interrelacionat on tots som alhora víctimes i botxins.

"Creis que l'abisme generacional s'ha perdut?
"A primera vista no sembla que hi hagi cap problema generacional, emperò crec que estam més d'acord amb la família americana, en què aparentment tot funciona a la perfecció però que després no és així. Encara hi ha divisió entre pares i fills pel fet que encara es produeixen conflictes entre els éssers humans.

"Com s'enriqueix més un actor, dins l'àmbit teatral o cinematogràfic?
"En els dos àmbits igualment ja que són dues tècniques diferents d'interpretar. Malgrat això, crec que si l'actor ha passat pel teatre li serà més fàcil endinsar-se en el cinema.