Els cercadors de tresors (1374)

09/04/00 0:00

Pere Torroda obté llicència reial per cercar a Eivissa argent, coure, plom, estany i altres metalls. Com explica l'historiador Ramon Rosselló Vaquer, aquell personatge havia d'entregar al Rei l'onzena part dels tresors que trobaria. Acabada la llicència, el monarca la renovava per dos anys més, fins el 1380. Degué trobar moltes i bones coses ocultes o soterrades l'esmentat Torroda, ja que set anys després el rei Joan comunicava als portaveus del governador i al procurador reial d'Eivissa que, «atenent els serveis prestats», li concedia llicència per cercar argent, plom i alcofoll en la mena que és a Eivissa, i poder comprar i treure de l'illa 3.000 entre cabres i cabrits. Diu la mateixa documentació que el tal Torroda cercava dits metalls en el puig anomenat de l' Argentera, on sembla tenia habitatge amb la seva família. No havent-n'hi prou amb tot això, el monarca li permetia d'arrendar la meitat dels rèdits reials de l'illa, com és blat, vi, llegum, etc.

Aquests cercadors de tresors són freqüents a l'Edat Mitjana i tornen aparèixer, entre nosaltres, en el segle XIX. Tots els mites i tradicions de tresors amagats, com és el cas del Puig de Na Fàtima, recobraven actualitat i eren objecte d'inútils recerques la majoria dels casos. Però el mateix s'esdevenia i s'esdevé encara dins les societats d'arreu del món, de tal manera que en els temps moderns no han mancat grans estudiosos del tema. Parlem, per exemple, d'Emile C. Schurmarcher, que el 1968 treia a la llum, a Nova York, el seu best-seller per a cercadors de tresors. El títol del llibre, Lost treasures and how to find them, ja ho explicava quasi tot. This Book Can Make You Rich afegia el sotstítol.

I, per tal d'enganxar el lector, heus aquí el text de la contraportada: «Hi ha un tresor en el teu celler, àtic o hortet del darrera? Vés a saber! Milions de dòlars en diamants, or, plata, monedes rares i joies es troben amagats a molts territoris dels Estats Units. On d'aquests tresors pot esser prop de vostè i més fàcil de localitzar del que vostè es pensa. Els botins pirates del segle XVIII; els robatoris de diligències, trens i correus; els amagatalls d'excèntrics de tota casta, així com de presoners i criminals, constitueixen tot un seguit de rares i fantàstiques històries que van acompanyades amb una llista de centenars de llocs on existeixen vestigis de tresors amagats...». I l'autor ens convida a cercar les riqueses ocultes de Joaquim Murrieta, Patty Cannon, Steinheimer, Snowshoe Thompson, Maximilià de Mèxic, Skeleton Canyon, general Custer, Jesse james, Tom Sing, John Dillinger, Dutch Schultz... No seria difícil fer a Mallorca un assaig o estudi semblant. Però com diu l'adagi: No és d'or tot el que brilla!