Qui era na Pursiana? (1854)

Miquel Ferrà i Martorell06/04/00 0:00

Redibuixat per un tal B. Martínez es presenta el plànol de l'eixample del rafal de Santa Catalina. Hi veim les illes de cases fins aleshores existents, les illes que es podran elevar fins als vint-i-quatre peus i les illes de nova projecció. Hi podem veure el carrer «major» o carrer de Sant Magí, amb l'oratori que seria transformat en església, la que seria plaça del Progrés i el carrer que prendria el nom de sa Pursiana, a més d'altres vies públiques i carrerons. Ja el 1853, com explica l'excel·lent historiador a Catalina Cantarelles, «l'Ajuntament havia volgut facilitar la comunicació amb intramurs demanant l'obertura d'un portell, entre la Llotja i el Baluard de Chacón. Això significava acurçar distància entre el barri de Santa Catalina i la plaça de ses Drassanes, entrada que es feia a través de la Porta del Moll, molt freqüentada...Aquesta solució, anhelada pels habitants de Santa Catalina, no s'aconseguí fins el 1867, (encara que la proposta original és de tal dia com avui de l'any 1854). Accés millorat fou el que es projectà el 1868, referit a un nou pont, el de Sant Magí, que unia el carrer Major de Santa Catalina amb la carretera d'Andratx.

El 1865 apareix en escena el Marquès de la Romana, que és propietari de bona part de les terres de conreu de la zona i promou la construcció de seixanta habitatges a la part nord-oest del barri. Poblaven el 1860 el barri de Santa Catalina devers dos mil cinc-cents habitants. I anem ara, al material d'especulació. Qui era Na Pursiana? Segons vox populi es tractaria d'una estrangera, una dama de bona casa, una prussiana que cedí terrenys a l'Ajuntament per urbanitzar. Segons la mateixa veu, indefinible, seria una dona ja vídua que només cedí una part de la seva propietat, reservant-se la facultat de crear i construir edificis urbans en els trasts que li restaven. Qualsevol ho esbrina, tot això, sense papers!.

Però la tradició és, evidentment, bella. Era aquesta prussiana"parenta del Marquès de la Romana, aristòcrata de llaços familiars o conjugals amb la noblesa de l'Europa central? I qui eren aquests Berg-Plage que a començaments del segle XX bastiren no lluny del carrer de na Pursiana, cantonada Cotoner-Dameto, un edifici plurifamiliar amb algun ornament modernista? Això seria més curiós encara, puix el llinatge Berck o Berg s'escriu de les dues maneres, procedeix del Ducat del mateix nom, a l'oest d'Alemanya, amb capital a Düsseldorf. Serien aquests Berck descendents o hereus o parents de na Pursiana? La qüestió és que aquest cognom passà de la vora dreta del Rhin, dels ducats de Cléveris, la Mark i Westfalia, del bisbat de Colònia a altres llocs d'Alemanya. Però el territori, en concret, fou incorporat a Prússia el 1815. Famós d'aquest llinatge, és el compositor austríac Alban Berg (1885-1935), un dels més importants de l'Escola Vienesa, amb una música caracteritzada per la llibertat i l'expressivitat, motius pels quals fou vista com a «degenerada» pel nazisme, que la prohibí. Però en un altre ordre de coses, això de Berck-Plage que batia aquell edifici es podria només referir a una evocació geogràfica. Recordem que Berck és també una ciutat de França, en el pas de Calais, amb famós balneari marí. Potser aquest casal de pisos tingués per funció servir d'hostatge als suposats forasters que visitaven el casino i establiment de Banys de «Mar y Tierra», que data del 1898, és obra de Josep Segura i es troba a poques passes de distància.